Luigi Berzolari
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r maig 1863 Nàpols (Itàlia) |
| Mort | 10 desembre 1949 (86 anys) Pavia (Itàlia) |
| President de la Unió Matemàtica Italiana | |
| 1932 – 1938 ← Salvatore Pincherle – Enrico Bompiani → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Pavia |
| Tesi acadèmica | Sulla superficie del quarto ordine avente una conica doppia (1885 ) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Pavia |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Pavia |
| Membre de | Unió Matemàtica Italiana (president) (1933–) Accademia Nazionale dei Lincei (1919–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1918–) Acadèmia de ciències i lletres de l'Institut Lombard |
| Professors | Salvatore Pincherle |
| Família | |
| Cònjuge | Elisa Citterio |
| Pares | Angelo Berzolari i Rosa Rossi |
Luigi Berzolari (Nàpols, 1 de maig de 1863 - Pavia, 10 de desembre de 1949) va ser un matemàtic italià.
Vida i obra
Fill d'un oficial d'infanteria, Berzolari va fer els estudis secundaris a Pavia, on va ser alumne de Salvatore Pincherle.[1] De 1880 a 1884 va estudiar a la universitat de Pavia, en la qual es va graduar en matemàtiques. Els anys següents, va ser professor a instituts de Pavia i de Vigevano, mantenint el contacte amb la universitat de Pavia com assistent. El 1888 va obtenir l'habilitació docent i el 1892 la llicència per la docència universitària.[2]
El 1893 va obtenir, per concurs, la càtedra de geometria projectiva i descriptiva de la universitat de Torí, de la qual va passar, també per concurs, a la càtedra d'anàlisi algebraica de la universitat de Pavia, en la qual romandrà fins a la seva jubilació el 1935, amb l'excepció del curs 1924-1925 que va donar classes a la universitat de Milà. A Pavia, va ser degà de la facultat de ciències en diverses ocasions i rector de la universitat en els períodes 1909-1913 i 1920-1922.[3]
Va ser president de l'Unione Matematica Italiana i de l'Istituto Lombardo de Scienze e Lettere.
Berzolari és recordat, sobre tot, per haver estat l'editor principal de la Enciclopedia delle matematiche elementari, una enciclopèdia de matemàtiques en set volums (1930-1953) que la Unione va decidir editar el 1909, encarregant a Berzolari, conjuntament amb Giulio Vivanti i Duilio Gigli, la direcció de l'equip de redactors.[4]
Referències
- ↑ Brusotti, 1950, p. 1.
- ↑ Brusotti, 1950, p. 2.
- ↑ Brusotti, 1950, p. 3.
- ↑ Marchisotto i Smith, 2007, p. 327.
Bibliografia
- Brusotti, Luigi «Necrologio di Luigi Berzolari con un elenco dell pubblicazioni» (en (italià)). Bolletino della Unione Matematica Italiana, Vol. 5, Num. 1, 1950, pàg. 1-19. ISSN: 1972-6724.
- Marchisotto, Elena Anne; Smith, James T. The Legacy of Mario Pieri in Geometry and Arithmetic (en anglès). Birkhäuser, 2007. ISBN 978-0-8176-3210-6.
- Monteiro de Siqueira, Rogerio «Editing geometries: The geometry volumes in Klein's encyclopedia» (en (anglès)). Circumscribere, Vol. 15, 2015, pàg. 35-47. ISSN: 1980-7651.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Luigi Berzolari» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Virgopia, Nicola. «BERZOLARI, Luigi». Dizionario Biografico degli Italiani, 1967. [Consulta: 29 novembre 2018]. (italià)
- «Luigi Berzolari». MATEpristem - Universitat Bocconi. [Consulta: 29 novembre 2018]. (italià)