Manhã Submersa

Infotaula de pel·lículaManhã Submersa
Fitxa
DireccióLauro António Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Eunice Muñoz
Vergílio Ferreira
Henrique Canto e Castro
Jacinto Ramos Modifica el valor a Wikidata
ProduccióLauro António Modifica el valor a Wikidata
GuióLauro António i Vergílio Ferreira Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCarlos Alberto Lopes
FotografiaElso Roque Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeLauro António Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorCJ Entertainment Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenPortugal Modifica el valor a Wikidata
Estrena13 juny 1980 Modifica el valor a Wikidata
Durada131 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalportuguès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
candidata internacional als Premis Oscar (1981) Modifica el valor a Wikidata



IMDB: tt0081113 Filmaffinity: 183593 Letterboxd: manha-submersa Allmovie: v149834 TMDB.org: 214958 Modifica el valor a Wikidata

Manhã Submersa (en portuguès Matí submergit) és una pel·lícula portuguesa de drama i ficció dirigida per Lauro António, amb un guió basat en l'adaptació de la narració homònima de Vergílio Ferreira. L'obra retrata un temps i un país en què els joves amb pocs recursos, que volen millorar la seva condició social mitjançant l'educació, es veuen obligats a ingressar en un seminari.

Es va estrenar als cinemes Quarteto i Cinebloco, a Lisboa, el 13 de juny de 1980. Hi ha una versió televisiva de la pel·lícula en quatre episodis. Fou seleccionada per representar Portugal als Premis Oscar de 1980 com a millor pel·lícula en llengua estrangera, però finalment no fou nominada.[1]

Sinopsi

L'experiència desencantada d'un jove seminarista, procedent del poble i d'orígens modestos, sota la protecció d'una austera dama que, per tant, proposa treure’l d'un entorn de misèria i ignorància. Sense vocació, António cedirà a la subtil arrogància de Da Estefânia, sacrificant-se per la promoció social de la família» [2]

Repartiment

  • Eunice Muñoz (D. Estefânia)
  • Vergílio Ferreira (Rector)
  • Canto e Castro (Pare Tomás)
  • Jacinto Ramos (Pare Martins)
  • Carlos Wallenstein (Pare Lion)
  • Joaquim Manuel Dias (António)
  • Miguel Franco (capità)
  • Maria Olguim (Joana)
  • Adelaide João (mare d'António)
  • Joaquim Rosa (Pare Alves)
  • Alexandra Prado Coelho (Mariazinha)
  • Rui Luís (Tio Gorra)
  • Mário Botas (Pàrroc)
  • Fátima Murta (Aldeã)
  • Jorge Vale (Pare Fialho)
  • José Camacho Costa (Pare Pita)
  • António Santos (Pare Cunha)
  • Manuel Cavaco (Criat)
  • José Severino (Dr. Alberto)
  • Maria de Lurdes Martins (Caroiina)
  • António Marques Silvestre (Mà Negra)
  • Bruno Beltrão (Gaudêncio)
  • Vítor Candeias (Gama)
  • Carlos Alberto Macedo (Amílcar)
  • Luís Almerindo da Silva (Florentino)
  • Hugo Martins Ferreira (Peres)
  • Carlos Manuel Silva (Taborda)
  • Rui de Oliveira Duarte (Tavares)

Enquadrament històric

Manhã Submersa, amb altres pel·lícules portugueses del mateix any (Cerromaior, de Luís Filipe Rocha, A Culpa, d'António Vitorino de Almeida, Verde por Fora, Vermelho por Dentro, de Ricardo Costa, Oxalá d'António Pedro Vasconcelos, Kilas, o Mau da Fita, de José Fonseca e Costa i el documental Bom Povo Português, de Rui Simões marquen un important punt d'inflexió en la història del cinema portuguès i inaugura una “dècada d'or”.

Aquest procés de renovació es va iniciar a la dècada anterior amb la Revolució dels Clavells, però només el 1980 va assolir una expressió significativa. Es tracta de pel·lícules innovadores, ja sigui com a obres de contingut polític, sense deixar-se classificar com a cinema militant, o com a experiències formals que trenquen amb la tradició anterior al Novo Cinema portuguès, en la continuïtat de les quals s'afirmen.

Cal tenir en compte, i encara queda per explicar per què va passar, que quatre dels cineastes forts d'aquell any (Lauro António, Vitorino d'Almeida, Ricardo Costa i Rui Simões) els fou impedit de rodar durant molts anys a causa de la negativa a concedir projectes oficials que mantinguessin viu el cinema portuguès per als seus projectes.[3]

Festivals i premis

Referències

  1. Margaret Herrick Library, Academy of Motion Picture Arts and Sciences
  2. José de Matos-Cruz em O Cais de Olhar do Olhar, ed. Cinemateca Portuguesa, 1990.
  3. entrevista com Lauro António no jornal Correio da Manhã de 12 de setembro de 2004).
  4. Betriu y Del Amo, menciones del Festival de Cine Mediterráneo, El País, 11 de novembre de 1980
  5. «Còpia arxivada». MIFF. Arxivat de l'original el 2013-04-21. [Consulta: 7 octubre 2020].

Enllaços externs

  • Fragment de la pel·lícula a YouTube