Manuel de Flórez y Carrió
Biografia | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 1857 Cadis (Espanya) | ||||||||||||
Mort | 10 juliol 1920 (62/63 anys) Madrid | ||||||||||||
Ministre de Marina | |||||||||||||
11 de juny de 1917 – 3 de novembre de 1917 | |||||||||||||
20 de juliol de 1919 – 17 de març de 1920 | |||||||||||||
Activitat | |||||||||||||
Ocupació | Contralmirall | ||||||||||||
Carrera militar | |||||||||||||
Rang militar | contraalmirall | ||||||||||||
Premis
| |||||||||||||
Llista
|
Manuel de Flórez y Carrió († Madrid, 10 de juliol de 1920) fou un militar i polític espanyol, contralmirall de l'Armada Espanyola i Ministre de Marina durant la restauració borbònica.
Era marquès d'Hinojosa i de Diezma. Assolí el grau de contralmirall de l'Armada Espanyola i fou ministre de Marina de juny a novembre de 1917 sota el govern d'Eduardo Dato e Iradier. El 15 de setembre de 1917 va presentar un projecte de decret llei en el que proposava la creació del que després seria l'aviació naval espanyola.[1] Fou novament ministre de Marina de juliol de 1919 a març de 1920 sota els governs conservadors de Joaquín Sánchez de Toca Calvo i Manuel Allendesalazar Muñoz. El 6 de gener de 1919 fou nomenat senador vitalici.[2]