Matriu de Sylvester

En algebra lineal, la ‘’’matriu de Sylvester’’’ de dos polinomis aporta informacions d'ordre aritmètic sobre aquests polinomis. S'anomena així en honor de James Joseph Sylvester. Serveix per a la definició del resultant de dos polinomis.

Definició

Siguen p i q dos polinomis no nuls, de graus respectius m i n.

p ( z ) = p 0 + p 1 z + p 2 z 2 + + p m z m , q ( z ) = q 0 + q 1 z + q 2 z 2 + + q n z n . {\displaystyle p(z)=p_{0}+p_{1}z+p_{2}z^{2}+\cdots +p_{m}z^{m},\;q(z)=q_{0}+q_{1}z+q_{2}z^{2}+\cdots +q_{n}z^{n}.}

la matriu de Sylvester associada a p i q és la matriu quadrada ( n + m ) × ( n + m ) {\displaystyle (n+m)\times (n+m)} definida així:

  • la primera fila es forma amb els coeficients de p, seguits de zeros:
( p m p m 1 p 1 p 0 0 0 ) . {\displaystyle {\begin{pmatrix}p_{m}&p_{m-1}&\cdots &p_{1}&p_{0}&0&\cdots &0\end{pmatrix}}.}
  • la segona fila s'obté a partir de la primera per permutació circular cap a la dreta
  • les (m-2) files següents s'obtenen repetint la mateixa operació
  • la fila (m+1) es forma amb els coeficients de q, seguits de zeros:
( q n q n 1 q 1 q 0 0 0 ) . {\displaystyle {\begin{pmatrix}q_{n}&q_{n-1}&\cdots &q_{1}&q_{0}&0&\cdots &0\end{pmatrix}}.}
  • les línies següents es formen per permutacions circulars.

Així en el cas m=4 i n=3, la matriu obtinguda és

S p , q = ( p 4 p 3 p 2 p 1 p 0 0 0 0 p 4 p 3 p 2 p 1 p 0 0 0 0 p 4 p 3 p 2 p 1 p 0 q 3 q 2 q 1 q 0 0 0 0 0 q 3 q 2 q 1 q 0 0 0 0 0 q 3 q 2 q 1 q 0 0 0 0 0 q 3 q 2 q 1 q 0 ) . {\displaystyle S_{p,q}={\begin{pmatrix}p_{4}&p_{3}&p_{2}&p_{1}&p_{0}&0&0\\0&p_{4}&p_{3}&p_{2}&p_{1}&p_{0}&0\\0&0&p_{4}&p_{3}&p_{2}&p_{1}&p_{0}\\q_{3}&q_{2}&q_{1}&q_{0}&0&0&0\\0&q_{3}&q_{2}&q_{1}&q_{0}&0&0\\0&0&q_{3}&q_{2}&q_{1}&q_{0}&0\\0&0&0&q_{3}&q_{2}&q_{1}&q_{0}\\\end{pmatrix}}.}

El determinant de la matriu de p i q es diu determinant de Sylvester o resultant de p i q.

Aplicacions

L'equació Bézout d'incògnites els polinomis x (de grau <m) i y (de grau <n)

x p + y q = 0 {\displaystyle x\cdot p+y\cdot q=0}

Es pot reescrure matricialment

S p , q ( x ~ y ~ ) = ( 0 0 ) {\displaystyle S_{p,q}\cdot {\begin{pmatrix}{\tilde {x}}\\{\tilde {y}}\end{pmatrix}}={\begin{pmatrix}0\\0\end{pmatrix}}}

en la qual x ~ {\displaystyle {\tilde {x}}} és el vector de mida n {\displaystyle n} dels coeficients del polinomi x i y ~ {\displaystyle {\tilde {y}}} el vector de mida m {\displaystyle m} .

Així el nucli de la matriu de Sylvester dona totes les solucions de l'equació de Bézout amb deg x < deg q {\displaystyle \deg x<\deg q} i deg y < deg p {\displaystyle \deg y<\deg p} .

El rang de la matriu de Sylvester determina el grau del màxim comú divisor de p {\displaystyle p} i q {\displaystyle q} .

deg ( m c d ( p , q ) ) = m + n r a n g   S p , q {\displaystyle \deg(\mathrm {mcd} (p,q))=m+n-\mathrm {rang} ~S_{p,q}} .

Vegeu també

  • Resultant