Mi calle

Infotaula de pel·lículaMi calle
Fitxa
DireccióEdgar Neville Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Conchita Montes
Adolfo Marsillach i Soriano
Rafael Alonso Ochoa
Ángel Álvarez
Mariano Azaña
Rafael Bardem i Solé
Roberto Camardiel
Susana Campos
Antonio Casal
Carlos Casaravilla
Ana María Custodio
Ángel del Pozo
Agustín González
Maria Isbert
Katia Loritz
Gracita Morales
George Rigaud
Lina Canalejas
Beny Deus
Julia Delgado Caro
Pedro Porcel
Pedro Fenollar
Francisco Bernal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProduccióPere Portabella i Ràfols Modifica el valor a Wikidata
GuióEdgar Neville Modifica el valor a Wikidata
MúsicaManuel Parada Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJosé F. Aguayo Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeJosé Antonio Rojo Modifica el valor a Wikidata
ProductoraChamartín / Carabela Films S.A
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena21 novembre 1960 Modifica el valor a Wikidata
Durada91 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
TemaGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMadrid Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0054079 Filmaffinity: 719205 Rottentomatoes: m/mi_calle Letterboxd: my-street-1960 Allmovie: v612423 TMDB.org: 397411 Modifica el valor a Wikidata

Mi calle és una pel·lícula espanyola de 1960 dirigida per Edgar Neville. Va ser l'última pel·lícula d'aquest director i posseeix moltes qualitats del seu cinema: Riquesa costumista i de personatges, el reflex impecable del Madrid més castís, aquest toc de comèdia pintoresca i desenfadada i un bon planter d'actors.[1][2][3]

Sinopsi

Retrat costumista del Madrid de començaments del segle XX fins als anys quaranta, centrat en una dels seus carrers, en la qual viuen i conviuen diverses famílies de variada posició econòmica i social. Se succeeixen les xerrades, les tafaneries, les penes i les alegries quotidianes dins d'un transcórrer amable i lleugerament sorneguer que dissimula la tragèdia que sempre apunta encara que ens l'amenitzin amb música d'organillo.[4]

Repartiment

Referències

  1. Mi calle a abc.es
  2. Mira, Alberto. The A to Z of Spanish Cinema. Rowman & Littlefield, 2010. p. 225
  3. Mi calle a sensacine.com
  4. Mi calle. filmaffinity

Enllaços externs