Ngô Đình Diệm
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 gener 1901 Huế (Indoxina francesa) |
| Mort | 2 novembre 1963 (62 anys) Ciutat Ho Chi Minh (Vietnam del Sud) |
| Causa de mort | homicidi, ferida per arma de foc |
| Sepultura | Mạc Đĩnh Chi Cemetery (en)  (–dècada del 1980) Lái Thiêu Cemetery (en) |
 President de la República del Vietnam | |
| 26 octubre 1955 – 1r novembre 1963 ← Bao-Dai – Duong Van Minh (en) → | |
| Dades personals | |
| Residència | Tran Le Xuan Palace (en) |
| Ideologia | Nacionalisme, anticomunisme i Person Dignity Theory (en) |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Liceu Quoc Hoc Universitat de Michigan École d'Apprentis Mandarins |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Personalist Labor Revolutionary Party (en) |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra del Vietnam |
| Família | |
| Família | Dinastia Nguyen |
| Pare | Ngô Đình Khả |
| Germans | Ngo Dinh Nhu Ngô Đình Thục Ngô Đình Cẩn Ngô Đình Luyện Ngô Đình Khôi Ngô Đình Thị Giao Ngô Đình Thị Hiệp |
Premis
| |
Signatura  | |
 | |
Ngô Đình Diệm (Huế, 3 de gener de 1901 - Ciutat Ho Chi Minh, 2 de novembre de 1963) fou un polític vietnamita.
A principis de 1954, a l'emperador Bao-Dai va oferir a Diệm el càrrec de primer ministre en el nou govern del Vietnam. El 7 de maig de 1954, l'Exèrcit Popular del Vietnam derrotà el Cos Expedicionari Francès en la batalla de Dien Bien Phu, en la qual els francesos perderen definitivament la guerra i es reconegué la independència total respecte als seus colonitzadors europeus de Laos, Cambodja i el Vietnam. La Conferència de Ginebra de 1954 va discutir el tractat de pau entre França i el Viet Minh i dividí el Vietnam entre un nord comunista i un sud sota el govern de Bao-Dai.[1] El 16 de juny de 1954, Diệm es va reunir amb Bảo Đại a França i va acceptar ser el primer ministre si Bảo Đại li donava el control militar i civil. El 25 de juny de 1954, Diệm va tornar de l'exili, arribant a l'aeroport de Tân Sơn Nhứt a Saigon. El 7 de juliol de 1954, Diệm va establir el seu nou govern amb un gabinet de 18 persones. Amb ajuda nord-americana aconseguí expulsar del tron a l'emperador i va instaurar la República del Vietnam del Sud després del referèndum arran del qual l'emperador fou destronat.[2]
Diệm era nacionalista, devotament catòlic, anticomunista i preferia les filosofies del personalisme i el confucianisme.[3] El seu despotisme i intolerància amb els budistes, encapçalats per Thích Quảng Đức, li van donar impopularitat que va culminar amb el seu enderrocament el 1963.[4]
Referències
- ↑ Segura i Mas, Antoni. Món d’avui, El. De la guerra freda als reptes de la interdependència global. Universitat Rovira i Virgili, 2023, p. 256. ISBN 9788491688273.
- ↑ Langguth, A. J.. Our Vietnam (en anglès). Simon & Schuster, 2000, p. 99. ISBN 0-684-81202-9.
- ↑ Karnow, Stanley. Vietnam: A History (en anglès). New York: Penguin Books, 1997, p. 326. ISBN 0-670-84218-4.
- ↑ «Tripijocs electorals» (paper). Sàpiens [Barcelona], núm.137 editorial = Sàpiens Publicacions, Desembre 2013, p.14. ISSN: 1695-2014.
Vegeu també
