Nombre pseudoprimer

Els nombres pseudoprimers són els que no essent primers, verifiquen el test de primalitat de base b:

Siguin a {\displaystyle a} un nombre enter i p {\displaystyle p} un altre nombre enter no primer. El nombre p {\displaystyle p} és pseudoprimer respecte a la base a {\displaystyle a} si a p 1 1 ( mod p ) {\displaystyle a^{p-1}\equiv 1{\pmod {p}}} .

Els nombres pseudoprimers respecte qualsevol base són els nombres de Carmichael.

Pseudoprimers de Fermat

El petit teorema de Fermat estableix que si p {\displaystyle p} és primer i a {\displaystyle a} és coprimer amb p {\displaystyle p} , llavors a p 1 1 {\displaystyle a^{p-1}-1} és divisible per p {\displaystyle p} . Per a un nombre enter a > 1 {\displaystyle a>1} , si un nombre enter compost x {\displaystyle x} divideix a x 1 1 {\displaystyle a^{x-1}-1} , llavors x {\displaystyle x} s'anomena pseudoprimer de Fermat en base a {\displaystyle a} . D'això es desprèn que si x {\displaystyle x} és un pseudoprimer de Fermat en base a {\displaystyle a} , llavors x {\displaystyle x} és coprimer de a {\displaystyle a} . Algunes fonts utilitzen variacions d'aquesta definició, per exemple per fer que només els nombres imparells puguin ser pseudoprimers.

Quan un enter x {\displaystyle x} és pseudoprimer de Fermat a tots els valors de a {\displaystyle a} que són primers entre si per x {\displaystyle x} , s'anomena nombre de Carmichael.

És suficient que la base a {\displaystyle a} satisfaci 2 a p 2 {\displaystyle 2\leq a\leq p-2} perquè cada nombre senar p {\displaystyle p} satisfà a p 1 1 ( mod p ) {\displaystyle a^{p-1}\equiv 1{\pmod {p}}} per a = p 1 {\displaystyle a=p-1} .[1]

Si p {\displaystyle p} és un pseudoprimer de Fermat en base a {\displaystyle a} llavors p {\displaystyle p} també és un pseudoprimer de Fermat en base b p + a {\displaystyle b\cdot p+a} per tot enter b 0 {\displaystyle b\geq 0} .

Un nombre pseudoprimer de Fermat sempre ho és per un nombre parell de bases, atès que cada base té una cobase vàlida tal que a = p a {\displaystyle a^{*}=p-a} .

La majoria de nombres pseudoprimers, com els pseudoprimers d'Euler, de Fibonacci o de Lucas, també són pseudoprimers de Fermat.

Exemples

2 12 1 (mod 13) {\displaystyle 2^{12}\equiv 1\quad {\text{(mod 13)}}}

En aquest cas es verifica l'equació, ja que 13 és un nombre primer.

2 2046 1 (mod 2047) {\displaystyle 2^{2046}\equiv 1\quad {\text{(mod 2047)}}}

Aquí es verifica l'equació per 2047 = 23×89. Llavors n es un nombre pseudoprimer en base 2.

Altres definicions de nombres pseudoprimers

Pseudoprimer de Catalan

Un pseudoprimer de Catalan és un nombre compost imparell n que satisfà la congruència

( 1 ) n 1 2 C n 1 2 2 ( mod n ) , {\displaystyle (-1)^{\frac {n-1}{2}}\cdot C_{\frac {n-1}{2}}\equiv 2{\pmod {n}},}

on C m {\displaystyle C_{m}} denota el nombre de Catalan d'índex m.[2]

La seqüència de pseudoprimers de Catalan es pot consultar a l'OEIS A163209

En general, si p {\displaystyle p} és un primer de Wieferich, llavors p 2 {\displaystyle p^{2}} és un pseudoprimer de Catalan.

Pseudoprimer d'Euler

Un pseudoprimer d'Euler és un nombre compost imparell n que per una base natural a, satisfà:

a n 1 2 m ( mod n ) , {\displaystyle a^{\frac {n-1}{2}}\equiv m{\pmod {n}},}

on m és 1 o bé -1.

Tot pseudoprimer d'Euler és també un pseudoprimer de Fermat. A més, un pseudoprimer d'Euler també s'anomena pseudoprimer d'Euler-Jacobi quan m correspon al símbol de Jacobi a / n {\displaystyle a/n} .

Un pseudoprimer absolut d'Euler és aquell que compleix l'equació per a tota base a coprimer de n, i per tant, també és per definició un nombre de Carmichael.

Pseudoprimer de Lucas

Quan P i Q són enters tals que D = P 2 4 Q 0 {\displaystyle D=P^{2}-4Q\neq 0} , es definex la seqüència de Lucas

U k = a k b k a b {\displaystyle U_{k}={\frac {a^{k}-b^{k}}{a-b}}}

per k 0 {\displaystyle k\geq 0} essent a i b les dues arrels del polinomi x 2 P x + Q = 0 {\displaystyle x^{2}-Px+Q=0} .

Baillie i Wagstaff defineixen un pseudoprimer de Lucas com un nombre compost imparell tal que el símbol de Jacobi D / n {\displaystyle D/n} és -1 i n | ( L n 1 ) {\displaystyle n|(L_{n}-1)} , on L n {\displaystyle L_{n}} són els nombres de Lucas.[3] Definim:

δ ( n ) = n ( D n ) . {\displaystyle \delta (n)=n-\left({\tfrac {D}{n}}\right).}

Si n i Q són coprimers, llavors es compleix la següent congruència:

U δ ( n ) 0 ( mod n ) . {\displaystyle U_{\delta (n)}\equiv 0{\pmod {n}}.}

En altres paraules, donats uns valors (P, Q), un nombre n compost és un pseudoprimer de Lucas si l'equació anterior es compleix.

Quan P = 1 i Q = -1, U n ( P , Q ) {\displaystyle U_{n}(P,Q)} correspon als nombres de Fibonacci, per tant a aquest subgrup de nombres se'ls anomena pseudoprimers de Fibonacci.[4]

De manera similar, per valors P = 2 i Q = −1 s'obtenen els nombres de Pell, i per tant a aquest subgrup se'ls anomena pseudoprimers de Pell.[5]

Altres

Existeixen altres subgrups de pseudoprimers, relacionats amb els ja esmentats:

  • Pseudoprimer el·líptic
  • Pseudoprimer de Frobenius
  • Pseudoprimer de Dickson
  • Pseudoprimer de Perrin
  • Pseudoprimer de Somer–Lucas
  • Pseudoprimer fort i extra-fort

Referències

  1. Crandall & Pomerance (2001), p. 132, Teorema 3.4.2.
  2. Aebi, Christian; Cairns, Grant «Catalan numbers, primes and twin primes». Elemente der Mathematik, 63, 4, 2008, pàg. 153–164. DOI: 10.4171/EM/103.
  3. Baillie, R. and Wagstaff, S. S. Jr. "Lucas Pseudoprimes." Math. Comput. 35, 1391-1417, 1980.
  4. Di Porto, Adina; Filipponi, Piero; Montolivo, Emilio «On the generalized Fibonacci pseudoprimes». Fibonacci Quarterly, 28, 1990, pàg. 347–354.
  5. Weisstein, Eric W., «Pell Number» a MathWorld (en anglès).

Bibliografia

  • Richard E. Crandall and Carl Pomerance. Prime Numbers: A Computational Perspective. Springer-Verlag, 2001. ISBN 0-387-25282-7. 
  • Paulo Ribenboim. The New Book of Prime Number Records. Springer-Verlag, 1996. ISBN 0-387-94457-5. 

Enllaços externs

  • Taula dels nombres pseudoprimers de Fermat menors de 5000 (alemany)