Operador pseudo-diferencial

En anàlisi matemàtica un operador pseudo-diferencial és una extensió del concepte d'operador diferencial. Els operadors pseudo-diferencials s'utilitzen àmpliament en la teoria d'equacions diferencials parcials i en la teoria quàntica de camps, per exemple, en models matemàtics que inclouen equacions pseudo-diferencials ultramètriques en un espai no arquimède.[1]

Història

L'estudi dels operadors pseudo-diferencials va començar a mitjans dels anys 60 amb el treball de Kohn, Nirenberg, Hörmander, Unterberger i Bokobza.[2]

Van tenir un paper influent en la segona demostració del teorema de l'índex Atiyah-Singer mitjançant la teoria K. Atiyah i Singer van agrair a Hörmander l'ajuda per entendre la teoria dels operadors pseudo-diferencials.

Motivació

Operadors diferencials lineals amb coeficients constants

Considereu un operador diferencial lineal amb coeficients constants,[3]

P ( D ) := α a α D α {\displaystyle P(D):=\sum _{\alpha }a_{\alpha }\,D^{\alpha }}

que actua sobre funcions suaus u {\displaystyle u} amb suport compacte en Rn. Aquest operador es pot escriure com una composició d'una transformada de Fourier, una simple multiplicació per la funció polinòmica (anomenada símbol)

P ( ξ ) = α a α ξ α , {\displaystyle P(\xi )=\sum _{\alpha }a_{\alpha }\,\xi ^{\alpha },}

i una transformada de Fourier inversa, de la forma:

P ( D ) u ( x ) = 1 ( 2 π ) n R n R n e i ( x y ) ξ P ( ξ ) u ( y ) d y d ξ {\displaystyle \quad P(D)u(x)={\frac {1}{(2\pi )^{n}}}\int _{\mathbb {R} ^{n}}\int _{\mathbb {R} ^{n}}e^{i(x-y)\xi }P(\xi )u(y)\,dy\,d\xi }

 

 

 

 

(1)

Representació de solucions d'equacions en derivades parcials

Per resoldre l'equació en derivades parcials

P ( D ) u = f {\displaystyle P(D)\,u=f}

apliquem (formalment) la transformada de Fourier a ambdós costats i obtenim l'equació algebraica

P ( ξ ) u ^ ( ξ ) = f ^ ( ξ ) . {\displaystyle P(\xi )\,{\hat {u}}(\xi )={\hat {f}}(\xi ).}

Si el símbol P ( ξ ) mai és zero quan ξ ∈ R n, llavors és possible dividir per P ( ξ ):

u ^ ( ξ ) = 1 P ( ξ ) f ^ ( ξ ) {\displaystyle {\hat {u}}(\xi )={\frac {1}{P(\xi )}}{\hat {f}}(\xi )}

Per la fórmula d'inversió de Fourier, una solució és

u ( x ) = 1 ( 2 π ) n e i x ξ 1 P ( ξ ) f ^ ( ξ ) d ξ . {\displaystyle u(x)={\frac {1}{(2\pi )^{n}}}\int e^{ix\xi }{\frac {1}{P(\xi )}}{\hat {f}}(\xi )\,d\xi .}

Definició d'operadors pseudo-diferencials

Aquí veiem els operadors pseudo-diferencials com una generalització dels operadors diferencials. Ampliem la fórmula (1) de la següent manera. Un operador pseudo-diferencial P (x,D) a Rn és un operador el valor del qual a la funció u(x) és la funció de x:

P ( x , D ) u ( x ) = 1 ( 2 π ) n R n e i x ξ P ( x , ξ ) u ^ ( ξ ) d ξ {\displaystyle \quad P(x,D)u(x)={\frac {1}{(2\pi )^{n}}}\int _{\mathbb {R} ^{n}}e^{ix\cdot \xi }P(x,\xi ){\hat {u}}(\xi )\,d\xi }

 

 

 

 

(2)

on u ^ ( ξ ) {\displaystyle {\hat {u}}(\xi )} és la transformada de Fourier de u i el símbol P ( x, ξ ) de l'integrand pertany a una classe de símbols determinada. Per exemple, si P(x,ξ) és una funció infinitament derivable en Rn×Rn amb la propietat

| ξ α x β P ( x , ξ ) | C α , β ( 1 + | ξ | ) m | α | {\displaystyle |\partial _{\xi }^{\alpha }\partial _{x}^{\beta }P(x,\xi )|\leq C_{\alpha ,\beta }\,(1+|\xi |)^{m-|\alpha |}}

per a tot x, ξ ∈ Rn, tots els multiíndexs α, β, algunes constants Cα, β i algun nombre real m, aleshores P pertany a la classe de símbols S 1 , 0 m {\displaystyle \scriptstyle {S_{1,0}^{m}}} d'Hörmander. L'operador corresponent P(x, D) s'anomena operador pseudo-diferencial d'ordre m i pertany a la classe Ψ 1 , 0 m . {\displaystyle \Psi _{1,0}^{m}.} [4]

Referències

  1. «PSEUDODIFFERENTIAL OPERATORS» (en anglès). [Consulta: 11 agost 2024].
  2. «Lectures on Pseudodifferential operators» (en anglès). [Consulta: 10 agost 2024].
  3. «[https://www.math.univ-toulouse.fr/~bouclet/Notes-de-cours-exo-exam/M2/cours-2012.pdf An introduction to pseudo-differential operators]» (en anglès). [Consulta: 10 agost 2024].
  4. «An Introduction to Pseudo-Differential Operators | Series on Analysis, Applications and Computation» (en anglès). DOI: 10.1142/9074. [Consulta: 11 agost 2024].