Palau del Marquès d'Alella
 |
| Vista des del carrer de Muntaner |
 | |
| 41° 24′ N, 2° 09′ E / 41.4°N,2.15°E / 41.4; 2.15 | |
El Palau del Marquès d'Alella, també conegut com a Palauet Muñoz Ramonet o Can Fabra,[1][2] és una finca situada als carrers de Muntaner, 282-290, de l'Avenir, 26-32 i de Marià Cubí, 115-145, al barri de Sant Gervasi-Galvany de Barcelona.
Història i descripció
El Marquès d'Alella
La finca va ser adquirida i edificada per Ferran Fabra i Puig, segon marquès d'Alella, enginyer industrial, empresari i polític, alcalde de Barcelona entre maig del 1922 i setembre del 1923.[3] El 1917, l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia va projectar la casa principal, un edifici noucentista[4] catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[5] Edificat a quatre vents, té planta rectangular, amb quatre pisos i dues torres, així com una loggia d'arcs de mig punt a l'entrada, d'inspiració renaixentista. La façana principal destaca per la seva decoració de volutes i mènsules de pedra tallada, mentre que els coronaments de les torres són d'inspiració plateresca.[4]
Sagnier també va projectar la torre que dona al carrer de l'Avenir, que va ser habitada per la germana del marquès, Inès Fabra i Puig. D'inspiració més clàssica, recorda els hôtels particuliers de la burgesia francesa,[4] i també està catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[6]
El 1933, Fabra va fer edificar un bloc de pisos a la cantonada dels carrers de Muntaner i l'Avenir, amb la qual cosa es van perdre 526 m² de jardí.[4]
Julio Muñoz Ramonet i el seu llegat
El 1945, Julio Muñoz Ramonet, propietari de diverses empreses tèxtils com la Unión Industrial Algodonera i dels magatzems El Siglo i El Águila,[4][7] juntament amb el seu germà Álvaro,[8] va adquirir la finca a la filla de Ferran Fabra i Puig i va viure al palauet amb la seva esposa i les quatre filles, convertint-lo en símbol de poder i d'ostentació.[9] Perseguit per la justícia, el 1986 va fugir a Suïssa, on moriria el 1991.[9][10] En el seu testament del 1988, va llegar a la ciutat de Barcelona la totalitat de la finca, incloent-hi l'edifici principal, la col·lecció d'art que contenia (formada per mobles, joies i pintures de Goya, El Greco, Fortuny, Sorolla o Delacroix, entre d'altres),[7][9] i l'immoble annex del carrer de l'Avenir, on vivia la seva mare, Florinda Ramonet.[7][10] L'Ajuntament de Barcelona no en tingué coneixement fins al 1994, i aleshores es va constituir la Fundació Julio Muñoz Ramonet.[10]
Tanmateix, les seves filles, les germanes Carmen, Isabel, Elena i Alejandra Muñoz Villalonga,[8] no acceptaren la decisió i començaren una batalla judicial, al·legant que el testament havia estat escrit en alemany, una llengua que desconeixia el seu pare.[7] L'any 2007, el Jutjat de primera instància i instrucció de Barcelona va ordenar a les quatre germanes la restitució dels béns llegats pel seu pare,[11] sentència que fou ratificada el 2012 pel Tribunal Suprem.[12][10] Finalment, la Fundació va poder recuperar la finca el juliol del 2013,[10] però moltes de les obres d'art inventariades no es van trobar i se sospita que van ser espoliades l'hivern del 1991, quan un mínim de dos tràilers sortiren carregats del palauet.[9][13] El juliol del 2022, la justícia va ratificar-ne la propietat de L'Aparició de la Mare de Déu del Pilar de Goya i L'Anunciació d'El Greco, dipositades al MNAC des del 2017.[10][14][15][16]
Vegeu també
- Jardí de la Fundació Julio Muñoz Ramonet
- Can Batlló (la Bordeta)
Referències
- ↑ «El Palauet Muñoz Ramonet o Can Fabra». El Jardí, 24-11-2016.
- ↑ Maria Josep Tort. «Els jardins de Muñoz Ramonet (Can Fabra)». El Jardí de Sant Gervasi, 09-07-2016. Arxivat de l'original el 05-08-2016.
- ↑ «Fabra i Puig, Passeig de». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «El jardí de la Fundació Julio Muñoz Ramonet, un oasi al carrer de Muntaner». Bloc de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 06-07-2016. Arxivat de l'original el 10-08-2016.
- ↑ «Palau del Marquès d'Alella (Casa Araceli Fabra)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Torre del Marquès d'Alella (actual Casa Muñoz)». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Díaz, Rosa. «Les filles de l'empresari Muñoz Ramonet han de lliurar el llegat del seu pare a la ciutat de Barcelona». VilaWeb, 18-07-2007.
- ↑ 8,0 8,1 Busquets, Jordi «La disputada casa del marqués». El País, 09-12-2001.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 «L'Ajuntament de Barcelona litiga des de fa 18 anys per una mansió i valuoses obres d'art». Notícies 3/24, 13-02-2012.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 10,5 «Història d'un llegat». Fundació Julio Muñoz Ramonet. [Consulta: 25 febrer 2024].
- ↑ Díaz, Rosa «Les filles de l'empresari Muñoz Ramonet han de lliurar el llegat del seu pare a la ciutat de Barcelona». VilaWeb, 18-07-2007.
- ↑ O'Callaghan Muñoz, Xavier (ponent) «STS 1800/2012 - Resolución 153/2012». Tribunal Supremo. Sala de lo Civil, 14-03-2012.
- ↑ Oppenheimer, Walter «La codiciada herencia de Julio Muñoz Ramonet». El País, 26-05-1995.
- ↑ Savall, Cristina «Barcelona recupera por fin el 'goya' y el 'greco' de la colección Muñoz Ramonet» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 29-06-2017.
- ↑ Montañés, José Ángel «El ‘goya’ i el ‘greco’ de Muñoz Ramonet ja són a Barcelona». El País, 29-06-2017.
- ↑ «La familia de Muñoz Ramonet entrega los cuadros de Goya y El Greco a Barcelona» (en castellà). La Vanguardia, 29-06-2017.
Bibliografia
- Muñoz i Pujol, Xavier. Edicions 62. Muñoz-Ramonet, societat il·limitada, 2003. ISBN 9788429753271.
Filmografia
- Barcelona, abans que el temps ho esborri, de Mireia Ros (2011). Apareix esmentat al documental.
Enllaços externs
- «Palau del Marquès d'Alella (Palau Muñoz Ramonet)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Palau del Marquès d'Alella: Torre Inés Fabra». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.