Pantaleón y las visitadoras (pel·lícula del 1999)
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Francisco J. Lombardi |
| Protagonistes | |
| Producció | José Enrique Crousillat |
| Dissenyador de producció | Alfredo Rojas |
| Guió | Mario Vargas Llosa |
| Música | Bingen Mendizábal |
| Fotografia | Teo Delgado |
| Muntatge | Danielle Fillios |
| Distribuïdor | Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Perú i Espanya |
| Estrena | 1999 |
| Durada | 144 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | Captain Pantoja and the Special Service (en)  |
| Gènere | comèdia dramàtica |
| Tema | prostitució |
| Lloc de la narració | Perú |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | candidata internacional als Premis Oscar (2000)
|
         | |
Pantaleón y las visitadoras,[1] és una pel·lícula peruana realitzada l'any 1999, i basada en el llibre homònim, escrit per Mario Vargas Llosa. Va ser dirigida per Francisco José Lombardi, i entre els seus protagonistes destaquen la colombiana Angie Cepeda i el peruà Salvador del Solar.[2] La pel·lícula fou escollida per representar Perú a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa als Premis Oscar de 1999, però finalment no fou nominada.[3]
Sinopsi
Pantaleón Pantoja, un capità de l'exèrcit peruà és triat per a la missió secreta d'organitzar i administrar un servei de visitadores (prostitutes), que han d'atendre les tropes peruanes apostades en el riu Amazones.
Pantaleón és un home íntegre, seriós, responsable i bon espòs, donades aquestes característiques per principi de comptes es resisteix a acceptar la missió, però al final accepta. Organitza seriosa i responsablement el servei de prostitutes a les quals anomenarà "visitadores", les que realitzen "prestacions" als soldats. Aconsegueix crear llavors eficient destacament de "visitadores" que supleixen les necessitats dels soldats i al mateix temps elles mateixes senten que el seu treball les "ennobleix i dignifica". Lamentablement per a Pantoja, tot marxarà bé fins que es relaciona amb Olga "la Colombiana", una integrant del servei.[4]
Repartiment
| Personatge | Interpretat per |
|---|---|
| Pantaleón Pantoja | Salvador del Solar |
| Olga Arellano, "La Colombiana" | Angie Cepeda |
| "Pochita" | Mónica Sánchez |
| "Chuchupe" | Pilar Bardem |
| General Collazos | Gianfranco Brero |
| "Pechuga" | Tatiana Astengo |
| "El Sinchi" | Aristóteles Picho |
| "Pies Dorados" | Lourdes Mindreau |
Diferències amb el llibre
- En el llibre de Vargas Llosa, Olga Arellano -la prostituta amb qui el capità Pantoja inicia una relació extramarital-, és sobrenomenada "La Brasilera", per haver viscut a Manaos; en la pel·lícula el seu sobrenom es canvia a "La Colombiana", perquè concordi amb la nacionalitat de l'actriu Angie Cepeda, qui va fer el paper.
- La pel·lícula elimina el personatge de la mamà de Pantaleón que, en l'obra original, s'anava a viure a Iquitos amb ells.
- L'existència d'una secta amb característiques fonamentalistes és totalment eliminada de la pel·lícula sense que aquesta perdi continuïtat per això.
Nominacions
Referències
- ↑ Elcomercio.pe, Redacción «"Pantaléon..." y las 10 mejores películas de Francisco Lombardi» (en castellà-pe). , 01-09-2015 [Consulta: 29 juliol 2017].
- ↑ Lombardi insiste en la obra de Vargas Llosa y lleva al cine 'Pantaleón y las visitadoras', El País, 20 de juny del 2000
- ↑ Academy of Motion Picture Arts and Sciences (1999-11-22). "Record 47 Countries In Oscar Contention". Nota de premsa. Consulta: 2008-08-20.
- ↑ Pantaleón y las visitadoras a Fotogramas
- ↑ Pantaleón y las visitadoras al web dels premis Goya
Pel·lícules dirigides per Francisco José Lombardi | ||
|---|---|---|
|  | |
| 1973 — 1989 |
|
|---|---|
| 1990 — 2009 |
|
| 2010 — present |
|
|  | |
