Parc d'atraccions de Montjuïc

Infotaula de geografia físicaParc d'atraccions de Montjuïc
TipusParc d'atraccions i entitat desapareguda Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaMontjuïc (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 05″ N, 2° 09′ 56″ E / 41.36803°N,2.16553°E / 41.36803; 2.16553
Història
Estat de conservacióenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Creació18 juny 1966 Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició27 setembre 1998 Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals900.000 (1994) Modifica el valor a Wikidata

El parc d'atraccions de Montjuïc, actualment desaparegut, es trobava a l'espai on actualment hi ha els Jardins de Joan Brossa. Va ésser inaugurat el 18 de juny del 1966[1] i va romandre en funcionament durant 32 anys, fins al 27 setembre del 1998.

Història

L'espai que ocupava corresponia en part als terrenys d'un antic destacament militar d'artilleria de costa anomenat Álvarez de Castro instal·lat el 1897, a les restes d'un anterior parc d'atraccions anomenat Maricel (1930-1936) i a diverses barriades de barraques, entre les quals destaquen Maricel i Tres Pins. Tot va ser enderrocat per procedir a les obres del nou parc d'atraccions.[2]

La seva construcció, de caràcter semi-privat, fou promoguda i duta a terme per l'empresari veneçolà José Antonio Borges Villegas,[3] que després d'un acord amb l'Ajuntament de Barcelona disposà d'una concessió per a 30 anys. Borges ja havia dirigit, entre altres, el parc Coney Island a Caracas (cal no confondre'l amb el Coney Island de Nova York).[2]

Inaugurat parcialment el 23 de julio del 1966, tingué una gran acollida per part de la ciutat i dels turistes que la visitaven, i va arribar a comptar amb més de 40 atraccions de tota mena, a més d'un teatre-auditori on se celebraven diferents actuacions d'artistes de renom o festivals variats. L'èxit del seu funcionament pot vincular-se directament als espectacles que es feien en aquest teatre (accessibles amb la simple adquisició de l'entrada) i, especialment, al tipus d'atraccions mecàniques que en el seu moment van ser una veritable revolució respecte a les que es coneixien fins aleshore, com la Coctelera, la Gran Muntanya Russa, el Loco Ratón o el Zig-Zag. A finals dels anys 1960, el parc es va donar per acabat, tot i que havia certes diferències amb el projecte original.[cal citació]

Cap al 1973, l'espanyol Carlos Merino es va fer càrrec del parc, i aprofità per reacondicionar-ne la infraestructura i les instal·lacions, i per muntar noves atraccions que engrandiren l'oferta del parc. Una profunda remodelació que inclogué l'entrada d'algunes de les atraccions més mítiques com el Pulpo, Amor Express, El Barco Mississippi o Noriavisión, aquesta darrera la roda de fira més alta dels Països Catalans que s'havia instal·lat fins al moment.[cal citació]

El parc va seguir gaudint d'un èxit de referència, però cap a la dècada de 1990 la moda dels nous parcs temàtics va començar a arraconar-lo, i només la instal·lació d'una espectacular muntanya russa anomenada Boomerang aconseguí mantenir el nivell durant una temporada. Malgrat tot, la falta d'inversions provocada per la proximitat de la fi de la concessió, va anar fent-ne disminuir el nombre de visitants. En aquesta situació, els posteriors desacords entre l'empresa i l'ajuntament l'abocaren a la clausura definitiva, el 27 de setembre del 1998.[4][5]

En tancar-se, fou immediatament desmantellat, i se'n retiraren les atraccions que podien aprofitar-se. El Boomerang va acabar en un parc d'atraccions de Nova Orleans fins que va arrasar-lo el Katrina el 2005, i el Ciclón va anar a parar a unes atraccions de Platja d'Aro.[2] Després d'uns anys d'abandonament, els terrenys varen ésser acondicionats per tal d'ubicar-hi els actuals Jardins de Joan Brossa, inaugurats l'any 2003.

Referències

  1. ↑ «Montjuïc, 50 anys després de la inauguració del parc d'atraccions - 18 juny 2016». El Punt Avui, 18-06-2016.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Congostrina, Alfonso L. «Tornada a les atraccions de Montjuïc 20 anys després». El País, 12-10-2018.
  3. ↑ Cols, Carles. «Parc d'atraccions de Montjuïc, 20 anys d'un trist adeu, per Carles Cols». El Periódico de Catalunya, 29-09-2018.
  4. ↑ «Tancament del Parc d'Atraccions de Montjuïc». Cronologia dels Països Catalans i del Món. Grup Enciclopedia Catalana.
  5. ↑ Martí Font, José María «Las atracciones de Montjuïc cerrarán después del verano» (en castellà). El País, 21-08-1998.

Enllaços externs

  • «El parc d'atraccions més popular de Barcelona». Betevé, 13-10-2015.