Partit Socialista d'Esquerra (Noruega)
(nb) SV – Sosialistisk Venstreparti (nn) SV – Sosialistisk Venstreparti (se) SG – Sosialistalaš Gurutbellodat  | |||||
| |||||
| Lema | «For de mange – ikke for de få» | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Nom curt | SV | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | socialisme democràtic | ||||
| Alineació política | esquerra radical | ||||
| Forma jurídica | forening/lag/innretning | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1975 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Aliança de l'Esquerra Verda Nòrdica | ||||
| Membres | 15.952 (2022) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Presidència | Kirsti Bergstø (2023–) | ||||
| Secretari general | Audun Herning | ||||
| Joventuts | Socialist Youth (en)  | ||||
| Storting | 12 / 169 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | sv.no | ||||
     | |||||
El Partit Socialista d'Esquerra (noruec Sosialistisk Venstreparti, SV) és un partit polític de Noruega fundat el 1975 i dirigit des de 2023 per Kirsti Bergstø.
Història
El partit va ser fundat el 1973 com a Lliga Electoral Socialista (Sosialistisk Valgforbund), una aliança del Partit Popular Socialista, el Partit Comunista de Noruega, Socialistes Democràtics - AIK independents i altres. El moviment sorgí en gran manera com a resultat de la victòria del No en el referèndum sobre l'adhesió a la Comunitat Europea de 25 de setembre de 1972. A les eleccions de 1973 va obtenir l'11,6% dels vots i assolí 16 escons al Storting. L'abril de 1974 una conferència celebrada a Oslo, va declarar que la coalició s'ha de convertir en un sol partit que integraria els anteriors. Finalment, durant una conferència celebrada a Trondheim el 1975 acordà anomenar-se Partit Socialista d'Esquerra i Berit Ås fou nomenat cap del partit. Alhora, els membres del Partit Comunista de Noruega decidiren no dissoldre el partit i trencar la col·laboració amb el SV.
Els primers anys no van tenir èxit electoral, durant la dècada de 1980, va augmentar la popularitat de la SV amb el seu programa a favor de lluitar per la pau, el desarmament i l'eliminació de l'atur i la desigualtat econòmica. Malgrat l'èxit a les eleccions de 1989, a començament de la dècada dels 1990 la seva popularitat va decaure, tot i el seu èxit en la campanya contra el No en el referèndum per l'ingrés de Noruega en la Unió Europea de 1994. El 1997 fou nomenada líder del partit Kristin Halvorsen, i augmentà la popularitat del partit en enfocar la problamàtica de l'educació amb el slogan Els nens i el jovent primer.
L'acció militar a Kosovo va ser un tema controvertit dins el SV. Argumentant que s'havia d'aturar la neteja ètnica a Kosovo, la major part del lideratge del partit, inclosos Kristin Halvorsen, es mostraren a favor dels atacs aeris de l'OTAN, però molts dins del partit es va oposar amb vehemència aquest suport argumentant que la violència només conduirà a més violència. En qüestions de política exterior, el SV s'ha oposat a quelsevol acció militar. Es declararen en contra de la invasió dels EUA de l'Afganistan i estaven molt en contra de la guerra d'Iraq i de la presència militar noruega a l'Iraq.
Actualment, el SV lluita per la igualtat entre els sexes, la igualtat econòmica, el benestar social, la defensa del medi ambient, més poder per als consells locals, i educació lliure i gratuïta igual per a tots (incloent una llar d'infants/ escola de pàrvuls per a tots). El partit també s'oposa a l'adhesió a la Unió Europea. ut thanks to stronger performances by the Labour Party and the Centre Party, the Red-Green Coalició won a majority of seats in parliament, and SV entered the cabinet for the first time ever. El SV va empitjorar els resultats a les eleccions legislatives noruegues de 2005, però gràcies als mals resultats del Partit Laborista Noruec i el Partit del Centre, la coalició roja i verda va obtenir una majoria d'escons al parlament i el SV entrar a formar part del govern per primera vegada en la història. Kristin Halvorsen rebé la influent cartera de ministre de finances.
A les eleccions de 2011 es tornà a reeditar el pacte de les tres formacions. Kristin Halvorsen passà a ser ministra d'Educació i el nou líder del partit Audun Lysbakken (2012) s'encarregà del ministeri d'igualtat i infancia.
Líders del partit
| Líders | Mandat |
|---|---|
| Berit Ås | 1975–1976 |
| Berge Furre | 1976–1983 |
| Theo Koritzinsky | 1983–1987 |
| Erik Solheim | 1987–1997 |
| Kristin Halvorsen | 1997–2012 |
| Audun Lysbakken | 2012–2023 |
| Kirsti Bergstø | 2023–present |
Resultats electorals
Eleccions legislatives
| Any | Vots | Escons | Govern | Pos. | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| No. | % | ± pp | No. | ± | |||
| 1973 | 241,851 | 11.2 | Nou | 16 / 155 | Nou | Suport extern | 4t |
| 1977 | 96,248 | 4.2 |  7.0 | 2 / 155 | 14 | Suport extern | 5è |
| 1981 | 121,561 | 4.9 |  0.7 | 4 / 155 | 2 | Oposició | 4t |
| 1985 | 141,950 | 5.5 | 0.6 | 6 / 157 | 2 | Oposició (1985-86) | 5è |
| Suport extern (1986-89) | |||||||
| 1989 | 266,782 | 10.1 | 4.6 | 17 / 165 | 11 | Oposició | 4t |
| Suport extern | |||||||
| 1993 | 194,633 | 7.9 | 2.2 | 13 / 165 | 4 | Suport extern | = 4t |
| 1997 | 155,307 | 6.0 | 1.9 | 9 / 165 | 4 | Oposició | 6è |
| Suport extern (2000–01) | |||||||
| 2001 | 316,397 | 12.5 | 6.5 | 23 / 165 | 14 | Oposició | 4t |
| 2005 | 232,971 | 8.8 | 3.7 | 15 / 169 | 8 | Coalició | = 4t |
| 2009 | 166,361 | 6.2 | 2.6 | 11 / 169 | 4 | Coalició | = 4t |
| 2013 | 116,021 | 4.1 | 2.1 | 7 / 169 | 4 | Oposició | 7è |
| 2017 | 176,222 | 6.0 | 1.9 | 11 / 169 | 4 | Oposició | 5è |
| 2021 | 227,274 | 7.5 | 1.5 | 13 / 169 | 2 | Suport extern | = 5è |
Referències
Enllaços externs
- (noruec) Sosialistisk Venstreparti - Web oficial
- (anglès) Socialist Left Party -
- Resultats del Partit a les eleccions locals de 2007