Pedro de Urquinaona y Pardo

Plantilla:Infotaula personaPedro de Urquinaona y Pardo
Biografia
Naixement1778 Modifica el valor a Wikidata
Bogotà (Imperi Espanyol) Modifica el valor a Wikidata
Mortdècada del 1840 Modifica el valor a Wikidata (64/74 anys)
  Ministre de Governació d'Ultramar
7 de maig de 1823 – 18 de maig de 1823
Activitat
Ocupaciófuncionari, polític Modifica el valor a Wikidata

Pedro de Urquinaona y Pardo (1778 ? -) fou un advocat, polític i escriptor espanyol, ministre durant el trienni liberal i diputat a Corts durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.

No se sap amb exactitud la seva dada de naixement i mort. Fou advocat dels Reials Consells destinat a Amèrica, on el 1812 fou comissionat de la Regència per la pacificació de Nova Granada. Després de la guerra del francès va tornar a Madrid, on el juny de 1820 va ingressar en la Societat patriòtica de caràcter liberal Amantes del Orden Constitucional.[1] En 1821 fou nomenat oficial major de la Secretaria d'Ultramar, i entre abril i maig de 1823 fou ministre interí d'Ultramar del secretari José María Pando.[2]

Amb l'arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís fou perseguit i depurat. En arribar els liberals al poder amb el regnat d'Isabel II d'Espanya fou nomenat governador civil de la província de Cadis en 1835-1836,[3] i elegit diputat per Sevilla a les legislatures de 1836-1837 i 1839-1840[4] i senador per Huelva en 1843.[5]

Obres

  • Discurso sobre la navegación del río de la Magdalena (Bogotá, 1807)
  • Manifiesto de un español americano a sus compatriotas de la América del Sur (Cádiz, 1812)
  • Naufragio del bergantín nombrado El Saavedra (Cádiz, 1812)
  • Relación documentada del origen y progresos del trastorno de las provincias de Venezuela hasta la exoneración del Capitán General Don Domingo de Monteverde (Madrid, 1820)
  • España bajo el poder arbitrario de la Congregación apostólica (París, 1833)
  • Representación elevada a S.M. en los días más floridos de la arbitrariedad y despotismo de Calomarde (Madrid, 1834)
  • Resumen de las causas principales que prepararon y dieron impulso a la emancipación de la América española (Madrid, 1835)
  • El clero conducido a las urnas electorales de la provincia de Sevilla en favor de determinados candidatos para ganar el terreno de las elecciones y perder el respeto y la afección de los pueblos (Sevilla, 1839)
  • Observaciones sobre la alocución del Sumo Pontífice Gregorio XVI (Huelva, 1841)
  • La potestad civil en impedimentos y dispensas matrimoniales (Huelva, 1841).

Referències

  1. ↑ Pedro de Urquinaona a mcnbiografias
  2. ↑ Gabinetes de Fernando VII Arxivat 2019-02-09 a Wayback Machine., publicat pel CSIC
  3. ↑ Pedro de Urquinaona al Diccionario biográfico de parlamentarios de Andalucía, 1810-1869: H-Z, p. 576
  4. ↑ Fitxa a l'Índex Històric del Congrés dels Diputats
  5. ↑ Fitxa del Senat

Enllaços externs

  • Pedro de Urquinaona a bne.es