Penjoll de gos de Susa

Infotaula d'obra artísticaPenjoll de gos de Susa

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspenjoll i objecte arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Creació3300 aC ↔ 3100 aC
Data de descobriment o invenció1939 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de descobrimentSusa Modifica el valor a Wikidata
Mètode de fabricaciógravat Modifica el valor a Wikidata
Materialor Modifica el valor a Wikidata
Mida14 (alçària) mm × 15 (amplada) mm × 1,5 (longitud) cm × 0,4 (gruix) cm
Propietat deEstat francès Modifica el valor a Wikidata
Col·lecciódepartament d'Antiguitats Orientals del Museu del Louvre Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariSb 5692 Modifica el valor a Wikidata

El Penjoll de gos de Susa conegut també com Petit chien à bélière al Louvre, [1] és un penjoll d'or massís en forma de gos. El penjoll va ser trobat al jaciment de l'acròpolis de Susa[2] i data del voltant de l'època de 3300 a. C. - 3100 a. C. L'anell unit a l'espatlla del gos és una de les primeres mostres de soldadura forta.

Descripció

El penjoll és un objecte petit: només 1,5 cm de llargària. Es tracta d'un dels primers exemples d'orfebreria de finals del IV mil·lenni aC. Representa una síntesi de totes les tècniques metal·lúrgiques conegudes a la regió de Susa durant l'era d'Uruk. A més roporciona informació interessant sobre una de les dues races de gossos conegudes a la plana de Susa.[1]

En aquesta època, les tècniques metal·lúrgiques utilitzaven un procés en què es fonia el mineral per extreure el metall i després aquest s'abocava en motlles, sovint a temperatures superiors als 800°C.[3]

Entre les tècniques de fabricació es va utilitzar l' emmotllament a la cera perduda per a la major part del cos i l'estirament en calent de les orelles i la cua, amb material d'aportació per soldar l'argolla a l'esquena del gos.[4]

La connexió de l'anell amb el cos principal no es pot realitzar amb una simple fusió, ja que hi ha el risc de fondre alguna d'ambdues parts, per la qual cosa és un dels primers exemples de l'ús de soldadura forta a la història, s'utilitza una barreja de coure i or com material d'aportació que té una temperatura de fusió més baixa, 889ºC.[5]

El gos no és representatiu dels elegants llebrers àrabs que es veuen als gots de ceràmica descoberts a les ciutats de Susa I, sinó que és una raça rústica domesticada que va ser adaptada per pasturar ovelles.[4]

Història

El penjoll va ser descobert gràcies a les troballes de R. de Mecquenem durant les excavacions de la ciutat de Susa el 1939.[4]

Altres escultures d'aquest tipus:

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Réunion des Musées Nationaux-Grand Palais -». Réunion des Musées Nationaux-Grand Palais. [Consulta: 23 agost 2024].
  2. ↑ «Pendeloque».
  3. ↑ Favarello, Camila. «Temperaturas de fusión de las aleaciones metálicas» (en portuguès). Coppermetal, 26-04-2021. [Consulta: 23 agost 2024].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Agnès Benoit. «Pendeloque en forme de chien». www.louvre.fr. [Consulta: 16 novembre 2018]..
  5. ↑ «Temperatura de fusión del oro: todo lo que necesitas saber.» (en castellà). Compro Oro, 18-02-2023. [Consulta: 23 agost 2024].
  6. ↑ «Dog pendant». www.metmuseum.com. [Consulta: December 7, 2021].

Bibliografia

  • Alain-René Duval; Christiane Eluère; Loïc Hurtel; Françoise Tallon «La Pendeloque au chien de Suse. Étude en laboratoire d'une brasure antique». Revue du Louvre, 3, 1987, pàg. 176–179..

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Penjoll de gos de Susa
  • "Pendeloque" en la web del Museo del Louvre