Punts extrems de Catalunya
Els punts extrems de Catalunya són els següents.
Latitud i longitud
Punts més septentrionals
- El punt més septentrional de la Catalunya del Sud és el Tuc de Sacauva, que es troba a la Vall d'Aran (42° 51′ N, 0° 42′ E / 42.850°N,0.700°E / 42.850; 0.700).[1]
- El punt més septentrional de la Catalunya del Nord es l'estació meteorológica d'Òpol i Perellós, que es troba a la comarca del Rosselló (42° 55′ N, 2° 51′ E / 42.917°N,2.850°E / 42.917; 2.850)
- El municipi més septentrional és Bausen, que es troba a la Vall d'Aran (42° 50′ N, 0° 43′ E / 42.833°N,0.717°E / 42.833; 0.717)
Punts més meridionals
- El punt més meridional és la desembocadura del riu de la Sénia, al límit sud del Montsià (40° 31′ 22.5084″ N, 0° 30′ 52.4736″ E / 40.522919000°N,0.514576000°E / 40.522919000; 0.514576000).[2]
- El municipi més meridional és Alcanar, que es troba al Montsià (40° 32′ 35″ N, 0° 28′ 51″ E / 40.54306°N,0.48083°E / 40.54306; 0.48083)
Punts més occidentals
- El punt més occidental és prop del Tossal del Rei, al límit oest del Montsià (40° 43′ N, 0° 10′ E / 40.717°N,0.167°E / 40.717; 0.167).[2]
Punts més orientals
- El punt més oriental és l'illa Massa d'Or, situada a poca distància del Cap de Creus, a l'Alt Empordà (42° 19′ 12.1224″ N, 3° 19′ 56.9568″ E / 42.320034000°N,3.332488000°E / 42.320034000; 3.332488000).
- El municipi més oriental és Cadaqués, que es troba a l'Alt Empordà (42° 17′ 19″ N, 3° 16′ 40″ E / 42.28861°N,3.27778°E / 42.28861; 3.27778)
Altitud
Punt natural més alt
- El punt més alt respecte al nivell del mar és el cim de la Pica d'Estats (Pallars Sobirà), situat a 3.143 msnm.[3]
Punt natural més baix
- El punt més baix és, a banda de tota la línia de la costa mediterrània, situada a 0 msnm, l'antic estany de Vilacolum (Alt Empordà), situat entre els 0 msnm i els -1 msnm.
Punt artificial més baix
- El punt subterrani més baix que s'ha assolit mai són les mines de potassa de Súria (Bages), a 600 m per sota de la superfície.[4]
Referències
- ↑ Sacasas i Lluís, 2007, p. 19.
- ↑ 2,0 2,1 Sacasas i Lluís, 2007, p. 20.
- ↑ «Punts extrems de Catalunya». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Mines en funcionament a "Espai Terra"». CCMA, 25-04-2013. [Consulta: 11 juliol 2016].
Bibliografia
- Sacasas i Lluís, J. Geografia de Catalunya. L'Abadia de Montserrat, 2007. ISBN 9788484159155.