Quarteta

En mètrica catalana, una quarteta és l'estrofa que té quatre versos d'art menor (de 8 o menys de 8 síl·labes). Una sola pot confegir un poema: madrigal, epigrama, epitafi, sàtira, etc. Habitualment és isosil·làbica. Es diferencia del quartet en què és una estrofa d'art major (amb més de 8 síl·labes). Tot i que la distinció és pròpia de la poètica castellana barroca.^[1] És un cas similar al de la quinteta i el quintet. Vegem un exemple:

Flor viva de l'aire,

libèl·lula atzur,

volares rondaire

per sobre el mur.

Maria Antònia Salvà. Libèl·lula

Una altra tipus d'estrofa conreada a la mètrica catalana és la corranda, que és una quarteta de versos heptasíl·labs rimats els parells, a vegades en rima consonant, d'altres en assonant. Pertany a la poesia popular. No és estrany trobar-les aplegades en dues i, en aquest cas, el darrer vers de la primera es repeteix en el primer de la segona.

Ocell de dues deveses,

bé pots viure regalat;

fadrí que en festeja dues,

no us fieu de sa bondat.

No us fieu de sa bondat

ni tampoc de son intent:

fadrí que en festeja dues

no porta bon pensament.

Anònim, cançoner tradicional

S'hi pot copsar la repetició del vers quart i cinquè, aquest últim inicia la segona quarteta. Les corrandes mallorquines tenen la peculiaritat de presentar rimes encreuades en consonant.

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.

• Bargalló Valls, Josep (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona. pp.132-133.
• Oliva i Llinàs, Salvador (1988): Introducció a la Mètrica. Quaderns Crema. Assaig Minor, núm. 4. Barcelona.
• Parramon i Blasco, Jordi (2000): Diccionari de Poètica. Edicions 62. Col·lecció El Cangur Diccionaris, núm. 265. Barcelona.
• Serra i Baldó, A i Llatas, Rossend (1986): Resum de Poètica Catalana. Mètrica i Versificació. Ed. Barcino. Col·lecció Popular, núm. 75. Barcelona.