Raquiocefàlids
Rhachiocephalidae  | |
|---|---|
| Període | |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Família | Rhachiocephalidae Michael W. Maisch, 2000 |
| Gèneres | |
| |
Els raquiocefàlids (Rhachiocephalidae) són una família extinta de sinàpsids que visqueren a l'Àfrica meridional i oriental durant el Permià superior, fa entre 254,2 i 259,9 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a Sud-àfrica, Tanzània i Zàmbia.[1] Eren els dicinodonts més grossos del Permià i tenien el crani tremendament llarg i baix.[2] Es diferencien dels seus parents més propers pel fet de tenir els forats parietals envoltats per un bony robust i generalment rugós.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Rhachiocephalidae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ Kammerer i Angielczyk, 2009, p. 11.
- ↑ Kammerer i Angielczyk, 2009, p. 12.
Bibliografia
- Kammerer, C.; Angielczyk, K. D. «A proposed higher taxonomy of anomodont therapsids» (en anglès). Zootaxa, 2.018, 1, 2009, pàg. 1-24. DOI: 10.11646/zootaxa.2018.1.1.