Ratpenat de trompa

Infotaula d'ésser viuRatpenat de trompa
Rhynchonycteris naso Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Envergadura0,239 m Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN19714 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreChiroptera
FamíliaEmballonuridae
GènereRhynchonycteris
EspècieRhynchonycteris naso Modifica el valor a Wikidata
(Wied-Neuw., 1820)
Nomenclatura
ProtònimVespertilio naso Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

El ratpenat de trompa (Rhynchonycteris naso) és una espècie de ratpenat de la família dels embal·lonúrids. S'ha trobat ocasionalment aquesta petita espècie sent presa de l'aranya Argiope savignyi.[1]

Descripció

Tenen una longitud que oscil·la entre 56,5 i 59,2 mm, amb una longitud de l'avantbraç que varia entre 35 i 41 mm. El seu pelatge és suau i dens, i té un color gris marronós amb dues ratlles blanques a l'esquena i la cua. La superfície ventral té una coloració més clara. Les ales estan folrades dorsalment i tenen un musell allargat. Destaca la longitud del calcani què és més llarga que la de la tíbia.[2]

Un fet significatiu és què es va trobar una femella prenyada que pesava 6 grams, gairebé el doble del seu pes corporal normal.

Aquesta espècie de ratpenat no tenen modulació de la freqüència del seu sonar.[2]

Distribució i hàbitat

Viuen en selves tropicals estables i no estacionals des del sud de Mèxic, arreu de Centreamèrica, fins a la meitat nord de Sud-amèrica. Sovint se'ls pot trobar a pastures o pantans, sempre prop de l'aigua.[2]

Comportament

Els harems estables estan formats per un mascle dominant, diverses femelles i els seus descendents, i alguns subadults de tots dos sexes. S'han trobat colònies de fins a 45 individus, on les femelles reproductores i no reproductores es mantenen separades. Els membres d'aquesta espècie viuen prop d'aigües de curs lent, generalment a l'escorça o les arrels dels arbres, sota els ponts o sota piles de fulles seques arrissades. La neteja és un procediment que realitzen de manera comunitària.[2]

Els mascles defensen el territori on s'alimenten ubicant les femelles prenyades a l'interior i els mascles joves i les femelles no prenyades a l'exterior.

Reproducció

No existeix una temporada específica de cria. Els harems es formen de manera estable durant un any. Les femelles d'aquesta espècie donen a llum una sola cria. Els progenitors se separen després del deslletament de la cria, fet que té lloc entre el 2n i 4t mes de vida del nounat.[2]

Dieta

Aquesta espècie de ratpenat s'alimenta exclusivament d'insectes, els quals sol caçar sobre l'aigua aprofitant la foscor de la nit.

Presa

Són presa de falcons i martinets.

Referències

  1. Timm & Losilla, 2007
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Plumpton, D.L.,and J. KnoxJones Jr. 1992. Rhynchonycteris naso. Mammalian Species. No. 413. pp1-5. American Society of Mammalogists. (anglès)
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents d'embal·lonúrids
Regne: Animalia · Embrancament: Chordata · Classe: Mammalia · Infraclasse: Eutheria · Superordre: Laurasiatheria · Ordre: Chiroptera
Emballonurinae
Balantiopteryx
Ratpenat de sacs alars equatorià (B. infusca) · Ratpenat de sacs alars de Thomas (B. io) · Ratpenat de sacs alars de Peters (B. plicata)
Centronycteris
C. centralis · Ratpenat de Maximilià (C. maximiliani)
Coleura
Ratpenat de cua de beina africà (C. afra) · C. kibomalandy · Ratpenat de cua de beina de les Seychelles (C. seychellensis)
Cormura
Ratpenat de sacs alars de Wagner (C. brevirostris)
Cyttarops
Ratpenat d'orelles curtes (C. alecto)
Diclidurus
Subgènere Depanycteris
Ratpenat blanc petit (D. isabellus)
Subgènere Diclidurus
Ratpenat blanc de palmera (D. albus) · Ratpenat blanc gros (D. ingens) · Ratpenat blanc de bosc (D. scutatus)
Emballonura
Ratpenat de cua de beina de les Filipines (E. alecto) · Ratpenat de cua de beina de Peter (E. atrata) · Ratpenat de cua de beina de Beccari (E. beccarii) · Ratpenat de cua de beina de l'illa Rennell (E. dianae) · Ratpenat de cua de beina gros (E. furax) · Ratpenat de cua de beina petit (E. monticola) · Ratpenat de cua de beina de Raffray (E. raffrayana) · Ratpenat de cua de beina de Vanuatu (E. semicaudata) · Ratpenat de cua de beina de Seri (E. serii)
Mosia
Ratpenat de cua de beina negrós (M. nigrescens)
Peropteryx
Ratpenat de sacs alars de Kappler (P. kappleri) · Ratpenat de sacs alars leucòpter (P. leucoptera) · Ratpenat de sacs alars petit (P. macrotis) · P. pallidoptera · P. trinitatis
Rhynchonycteris
Ratpenat de trompa (R. naso)
Saccopteryx
Ratpenat de dues ratlles colombià (S. antioquensis) · Ratpenat de dues ratlles gros (S. bilineata) · Ratpenat billistat canós (S. canescens) · Ratpenat de dues ratlles brasiler (S. gymnura) · Ratpenat de dues ratlles petit (S. leptura)
Taphozoinae
Saccolaimus
Ratpenat de cua de beina de panxa groga (S. flaviventris) · Ratpenat de cua de beina de Troughton (S. mixtus) · Ratpenat de cua de beina de Pel (S. peli) · Ratpenat de cua de beina de Blyth (S. saccolaimus)
Taphozous
Subgènere Liponycteris
Ratpenat de cua de beina de Hamilton (T. hamiltoni) · Ratpenat de cua de beina de panxa nua (T. nudiventris)
Subgènere Taphozous
Ratpenat de cua de beina d'Acates (T. achates) · Ratpenat de cua de beina de Gould (T. australis) · Ratpenat de cua de beina de nas punxegut (T. georgianus) · Ratpenat de cua de beina de Hildegarde (T. hildegardeae) · Ratpenat de cua de beina de Hill (T. hilli) · Ratpenat de cua de beina de bandes blanques (T. kapalgensis) · Ratpenat de cua de beina d'ales llargues (T. longimanus) · Ratpenat de cua de beina de Maurici (T. mauritianus) · Ratpenat de cua de beina de barba negra (T. melanopogon) · Ratpenat de cua de beina egipci (T. perforatus) · Ratpenat de cua de beina de Theobald (T. theobaldi) · T. troughtoni
Bases de dades taxonòmiques
ADW ASM BOLD COL EOL GBIF IN ITIS MSW NCBI OTL