Rossend Nobas i Ballbé
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1841 Barcelona |
Mort | 5 febrer 1891 (49/50 anys) Barcelona |
Sepultura | Cementiri del Poblenou (Dep. I, nínxol exterior, illa 2a, 1411) |
Formació professional | Escola de la Llotja |
Activitat | |
Ocupació | escultor |
Art | escultura |
Moviment | realisme i romanticisme |
Professors | Venanci Vallmitjana i Barbany |
Alumnes | Frederic Masriera i Manovens, Josep Reynés i Gurguí, Josep Llimona i Bruguera i Josep Gamot i Llúria |
Influències | |
Influències en | Josep Gamot i Manel Fuxà i Leal |
Obres destacables | |
L'Aurora, quadriga que remata el monument de la Cascada del Parc de la Ciutadella (Barcelona) |
Rossend Nobas i Ballbé (Barcelona, 1841 – 5 de febrer de 1891[1]) fou un orfebre i escultor català.[2] Va practicar una escultura realista, naturalista i virtuosa.
Biografia
Fill de Pasqual Nobas i Puigrubí de Barcelona i Teresa Vallvé i Bartolí de Reus. Va néixer al carrer dels Corders, on el seu pare es dedicava a fer de llauner i on ell mateix va començar a exercir com a artesà tant en la fosa com en el cisellat.[3] Aquests coneixements li varen permetre treballar d'argenter a l'obrador de la família Masriera amb els quals va mantenir una bona relació tota la seva vida essent, posteriorment, mestre del mateix Frederic Masriera i Manovens.[4]
Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona, aprenent escultura de la mà dels germans Agapit i Venanci Vallmitjana i Barbany en el taller dels quals va entrar a treballar. Va rebre classes de pintura amb Claudi Lorenzale i Pau Milà i Fontanals, que li van despertar l'interès pel romanticisme i per la pintura a l'aquarel·la, una especialitat que, tot i no dedicar-se professionalment, dominava i on acostumava a realitzar aquarel·les instantànies.[3] Després de treballar amb els Vallmitjana, va posar taller propi a Barcelona, primer a la plaça de l'Oli, més tard al carrer de Casanova i finalment al carrer de Provença.[3]
El 1866 va exposar a París amb gran èxit. Va guanyar reconeixement com a escultor amb l'obra Segle XIX, també coneguda com a Torero ferit, amb la que va guanyar la medalla de segona classe a l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid de 1871.[4] Amb el Bust de Cervantes va ser premiat a l'Exposició Universal de Viena de 1873, i amb el Bust de Fortuny ho va ser a Filadèlfia.[3]
Va fer centenars d'imatges religioses, escultura funerària, escultura pública urbana i especialment retrats, una especialitat en què va adquirir una gran fama i va ser molt sol·licitat per les grans famílies barcelonines perquè els immortalitzés. Destaquen entre d'altres el bust de la senyora de Güell i els de membres de la família Masriera. També va ser l'escultor de la facultat de Medicina de Barcelona[3] Moltes de les seves obres es varen perdre en el decurs de les diverses revoltes de començament de segle xx fins a final de la Guerra Civil espanyola. Una de les pèrdues més destacades és la del fris dedicat a "la història del treball" que hi havia a la casa Bajot, obra de Guastavino al passeig de Gràcia 32 de Barcelona, del qual només en resta una petita part i que fou destruït en instal·lar un rètol comercial. Altre exemple de pèrdua és l'estàtua de Güell i Ferrer.[5]
Al seu taller va tenir com a deixebles a Josep Gamot, Josep Reynés i Gurguí, Manel Fuxà i Leal, Torquat Tasso i Nadal, Anselm Nogués i Garcia, Josep Llimona i Bruguera, Joan Serra i Pau, Joan Flotats i Llucià, Frederic Masriera i Manovens i el medallista Damià Pradell i Pujol.[6]
Va morir sobtadament d'una pneumònia que va contreure mentre tenia cura de la seva mare Teresa Vallvé i Bartolí, germana de Mateu Bellver Bartolí, que morí un mes abans als 84 anys.[3][7]
Obres destacades
- 1870 - Crist crucificat
- 1871 - Torero ferit (Museu Nacional d'Art de Catalunya)
- 1872 - Bust de Cervantes[3]
- 1878 - Dona catalana
- 1879 - Bust de Marià Fortuny[3]
- 1879 - Estàtua del general Josep Cabrinetty, plaça major de Puigcerdà
- 1879 - Bustos en terracota de Cervantes, Milton i Dante ubicats al capcer de l'Editorial Montaner i Simón de Domènech i Montaner.[8]
- 1881 - Lleons per al vestíbul del Palau de la Generalitat de Catalunya[3]
- 1882 - Bust d'Aristòtil. Universitat de Barcelona
- 1882 - Sant Tomàs
- 1883 - Pas de La Dolorosa, germandat Pau i Caritat. Pamplona [9]
- 1883 - Estàtua de Mercuri. Casino Mercantil de Barcelona
- 1884 - Retrat d'Elisa Masriera. Museu Nacional d'Art de Catalunya
- 1884 Relleu del monument a Antonio López y López (Barcelona)
- 1885 - Quadriga de l'Aurora, quadriga daurat amb què es remata el monument de la Cascada del Parc de la Ciutadella de Barcelona. D'aquest conjunt, també són obra seva els faunes.[3]
- 1888 - Monument a Rafael Casanova i Comes, situat a la Ronda Sant Pere de Barcelona
- 1888 - A Joan Güell i Ferrer. Barcelona
- s.d. Història dels progressos de la humanitat, també anomenat HIstòria del treball. Fris a façana de la Casa Blajot (Passeig de Gràcia 32, Barcelona)[10]
Referències
- ↑ Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1891, número de registre 1322. La inscripció indica que tenia 50 anys en morir.
- ↑ «Rossend Nobas i Ballbé». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 Roca y Roca, Josep «Nota necrològica». La Vanguardia, 08-02-1891.
- ↑ 4,0 4,1 Subirachs Burgaya, Judit; Alcolea Blanch, Santiago. «Rossend Nobas». A: Obras maestras del Museo de Montserrat en BBVA: de Caravaggio a Picasso : sala de exposiciones BBVA, Palacio del Marqués de Salamanca, Madrid, 9 de octubre-7 de diciembre 2008 (en castellà). BBVA, 2008, pp.140. ISBN 9788493513351 [Consulta: 11 març 2011]. [Enllaç no actiu]
- ↑ Llopis, Artur La cascada del Parc de la Ciutadella. La Vanguardia, 4 d'agost de 1966
- ↑ Subirachs, pàg. 81
- ↑ «Defuncions.1891.registre núm.102 jutjat institut». Arxiu Administratiu de Barcelona, 04-01-1891. [Consulta: 1r maig 2019].
- ↑ Subirachs, pàg. 135
- ↑ «"Ten valor y confía en Dios"». [Consulta: 20 setembre 2021].
- ↑ Encinas, Ramón Sales. «Redescubriendo Barcelona y más allá: 21/12/2016 Casa Blajot, la antigua Sastrería Gales y la "Història dels progressos de la Humanitat" de Rossend Nobas», 08-01-2017. [Consulta: 20 setembre 2021].
Bibliografia
- DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del MNAC/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992»
- DDAA, La Gran Enciclopèdia en català. Volum 14, (2004), Barcelona, Edicions 62. ISBN 84 297 5442 3
- SUBIRACHS i BURGAYA, Judit. L'Abadia de Montserrat. L'escultura del segle xix a Catalunya: del romanticisme al realisme. Volum 146 de Biblioteca Abat Oliba, 1994. ISBN 8478265775.