S de Perseu

S de Perseu
Tipus	estrella doble òptica, supergegant vermella, estrella variable de període llarg, màser astrofísic i estrella que presenta línies d'emissió
Tipus espectral (estel)	M4.5-7Iae[1]
Constel·lació	Perseu
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud absoluta	−6,36
Magnitud aparent (V)	7,9 (banda V)[2]
Massa	20 M☉
Paral·laxi	0,2217 mas[3]
Moviment propi (declinació)	−2,57 mas/a [3]
Moviment propi (ascensió recta)	−0,01 mas/a [3]
Velocitat radial	−39,71 km/s[4] −39,71 km/s[4]
Ascensió recta (α)	2h 22m 51.7104s[3]
Declinació (δ)	58° 35' 11.4548''[3]
Catàlegs astronòmics
2MASS J02225173+5835112 (2MASS) HD 14528 (Henry Draper Catalogue) HIP 11093 (Catàleg Hipparcos) SAO 23261 (Catàleg SAO) IRAS 02192+5821 (IRAS) GSC 03698-03073 (GSC) AAVSO 0215+58 (Associació Americana d'Observadors d'Estrelles Variables) AG+58 255 (Astronomische Gesellschaft Katalog) BD+57 552 (Bonner Durchmusterung) CCDM J02229+5836A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) CSI+57 552 2 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars) GC 2843 (Catàleg General de Boss) GCRV 27308 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) HIC 11093 (Hipparcos Input Catalogue) IDS 02156+5808 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès) IRC +60088 (Two-Micron Sky Survey) JP11 633 (JP11) PPM 27539 (Catàleg d'estrelles PPM) RAFGL 323 (RAFGL) UBV 21545 (UBV) S Per (Catàleg General d'Estrelles Variables) YZ 58 2170 (YZ) TYC 3698-3073-1 (Catàleg Tycho) UCAC3 298-47913 (Third USNO CCD Astrograph Catalog) WDS J02229+5835A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) DO 25619 (Dearborn Observatory Catalogue) [TVH89] 5 (A catalogue of stellar 1612 MHz maser sources (en) ) Gaia DR2 459101393719884800 (Gaia Data Release 2)

S de Perseu (S Persei) és un estel variable a la constel·lació de Perseu de magnitud aparent mitjana +9,17.^[5]

S de Perseu és un estel allunyat del sistema solar i la seva distància s'ha avaluat en 2.420 ± 110 parsecs (7.900 anys llum). Té una velocitat radial consistent amb la del cúmul doble de Perseu (h + χ Persei), cosa que l'emplaça com a membre de l'associació estel·lar Persei OB1. El seu moviment al voltant del centre galàctic no és circular, i hom pensa que aquest moviment és representatiu del que té aquesta associació OB dins de la Via Làctia.^[6]

S de Perseu és una supergegant vermella de tipus espectral M4.5I amb una temperatura efectiva de 3.000 K^[7] —un altre estudi eleva aquesta xifra fins a 3.500 K—.^[8][8] De gran grandària, té un radi d'entre 780 i 1.230 vegades més gran que el del Sol, cosa que equival a 3,6 - 5,2 ua; considerant la grandària major, si S Persei estiguera al centre del nostre sistema solar, la seva superfície s'estendria fins a l'òrbita de Júpiter.^[8] La seva lluminositat bolomètrica —en totes les longituds d'ona— equival a 86.000 vegades la lluminositat solar i, com altres estels similars, perd massa estel·lar a raó de 6,8 × 10^-6 masses solars per any.^[9][9]

S de Perseu mostra emissió màser d'H₂O, SiO i OH.^[6] S'ha observat que l'activitat màser d'OH està polaritzada —el que implica l'existència d'un camp magnètic— i que el grau de polarització varia al llarg del temps.^[10] D'altra banda, la intensitat de la línia del liti LiI en el seu espectre és notable; atès que les supergegants vermelles no mostren aquesta característica, hom pensa que S Persei pot ser una genuina estrela de la branca asimptòtica de les gegants (RAG) rica en oxigen.^[7]

S de Perseu està catalogada com a variable semiregular SRC, el prototip de la qual és la coneguda μ Cephei. La seva lluentor fluctua entre magnitud +7,9 i +12,0, cosa que suposa una gran amplitud de variació, propera a les observades en les variables Mira.^[11] El seu període és de 813 ± 16 dies.^[12]