Salsola

*Salsola*
Dades
barrella punxosa
Font de	salsoline alkaloids ^(en)

Taxonomia

Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Caryophyllales
Família	Amaranthaceae
Subfamília	Salsoloideae
Gènere	Salsola L., 1753

Tipus taxonòmic	Salsola kali

Nomenclatura
Estatus	Nomen conservandum i typus conservandus
Sinònims	Seidlitzia Darniella Fadenia Hypocylix Kali

Salsola, comunament en català barrella, salsola o sosa,^[1] és un gènere de plantes amb flor de la subfamília Salsoloideae (antigament, classificada dins de la família quenopodiàcia). Són plantes halòfites. Generalment, prefereixen els sòls sorrencs del litoral marítim, ans que també es poden trobar en sòls àrids de l'interior. El gènere té unes 100 a 130 espècies que es troben a Àfrica, Àsia, i Europa.

Moltes de les espècies de Salsola tenen una característica curiosa: amb vents forts, la base de l'arbust sec i mort es pot desprendre o trencar i es posa a rodar, anant prenent forma de bola i podent córrer grans distàncies dispersant les llavors per un sistema anomenat anemocòria. D'ací ve el seu nom popular de "barrella".

Fins al segle xix, algunes espècies de Salsola s'utilitzaven per a obtenir sosa (carbonat de sodi), que es feia servir abans per a blanquejar la roba i per a fabricar sabó i vidre. El carbonat s'obtenia antigament cremant-les.^[2] El lloc on es cremava la barrella per a treure'n la sosa es coneixia amb el nom de barrellar.

L'anomenada cendra de barrella és molt rica en carbonat de sodi i de potassi, i va ser molt apreciada al llarg dels segles. Fou emprada antigament per a obtenir vidre resistent i molt transparent.^[3] La demanda d'aquesta cendra va caure en picat quan es va començar a obtenir la sosa a escala industrial segons el mètode Leblanc al segle xix.

Taxonomia

Espècies

Dins del gènere Salsola es reconeixen les 55 espècies següents:^[4]

Salsola acanthoclada Botsch.
Salsola africana (Brenan) Botsch.
Salsola algeriensis Botsch.
Salsola angusta Botsch.
Salsola arbusculiformis Drobow
Salsola australis R.Br.
Salsola austrotibetica Sukhor.
Salsola baranovii Iljin
Salsola basaltica (C.Brullo, Brullo, Gaskin, Giusso, Hrusa & Salmeri) C.Brullo & Brullo
Salsola brevifolia Desf.
Salsola chellalensis Botsch.
Salsola chinghaiensis A.J.Li
Salsola collina Pall.
Salsola cruciata L.Chevall. ex Batt. & Trab.
Salsola divaricata Masson ex Link
Salsola drummondii Ulbr.
Salsola euryphylla Botsch.
Salsola glomerata (Maire) Brullo
Salsola griffithii (Bunge) Freitag & Khani
Salsola gymnomaschala Maire
Salsola gypsacea Botsch.
Salsola halimocnemis Botsch.
Salsola hartmannii Sukhor.
Salsola ikonnikovii Iljin
Salsola intramongolica H.C.Fu & Z.Y.Chu
Salsola jacquemontii Moq.
Salsola junatovii Botsch.
Salsola kali L.
Salsola komarovii Iljin
Salsola laricifolia Litv. ex Drobow
Salsola mairei Botsch.
Salsola masclansii G.Monts. & D.Gómez
Salsola melitensis Botsch.
Salsola monoptera Bunge
Salsola pachyphylla Botsch.
Salsola papillosa (Coss.) Willk.
Salsola paulsenii Litv.
Salsola pontica (Pall.) Iliin
Salsola praecox (Litv.) Litv.
Salsola praemontana Botsch.
Salsola ryanii Hrusa & Gaskin
Salsola sabrinae Mosyakin
Salsola sinkiangensis A.J.Li
Salsola squarrosa Steven ex Moq.
Salsola strobilifera (Benth.) Mosyakin
Salsola subglabra Botsch.
Salsola tamamschjanae Iljin
Salsola tamariscina Pall.
Salsola tragus L.
Salsola tunetana Brullo
Salsola turcica Yıld.
Salsola verticillata Schousb.
Salsola webbii Moq.
Salsola zaidamica Iljin
Salsola zygophylla Batt.

Vegeu també

Parc Natural de les Llacunes de La Mata i Torrevella.

Referències

↑ «Salsola». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia.
↑ CVC. Atles ambiental de la Mediterrània. Glossari
↑ Juan Arnau Vilasarte i altres, Els vitralls medievals de l'Església de Santa Maria
↑ «Salsola» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 23 març 2024].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Salsola

Dades del Taxon^{[Enllaç no actiu]}.
DLC - Barrella.
Salsola - Noms Arxivat 2010-05-28 a Wayback Machine..