Sant Jaume de la Granja d'Escarp
Lateral de l'església Sant Jaume de la Granja d'Escarp |
arquitectura popular
41° 25′ 08″ N, 0° 21′ 09″ E / 41.418976°N,0.352602°E / 41.418976; 0.352602 |
Sant Jaume és una església d'una sola nau amb volta de canó trencada per llunetes i arcs faixons. Entre els contraforts hi han capelles de planta quadrada. Els materials i la composició són força pobres i donen un resultat heterodox. Un element octogonal barroc se superposa a un campanar quadrat i auster. A la portada hi ha una ornamentació senzilla.[1]
Descripció
Està situada a la plaça de la Creu del municipi de la Granja d'Escarp, comarca del Segrià. És un edifici de la fi del segle xviii d'estil neoclàssic, on hi destaca la façana, el campanar adossat de planta quadrada amb una torre vuitavada i l'altar major.
Es tracta d'un edifici de planta rectangular d'estil barroc, d'una sola nau amb capelles adossades, dos a cada banda, i absis semicircular. La façana principal destaca per la portalada neoclàssica a la que s'accedeix des d'unes escales, també hi ha una porta lateral d'arc de mig punt. La seva construcció és del primer terç del segle xviii. El campanar es troba annex a la façana principal, amb la que comparteix un dels quatre costats de la seva base de pedra, amb un cos final vuitavada de maons i teulada cònica de teules àrabs.
Història
El 1213, data de la fundació del Monestir de Santa Maria d'Escarp, ja existia una església perquè així ho recull el document de dotació per a la seva fundació. Al 1710 les tropes franceses van atacar la Granja d'Escarp, minant tots els seus edificis i també l'església enderrocant-la quasi del tot. La població va ser foragitada d'aquesta forma. El 1717 encara no s'havia reconstruït, ja que les visites pastorals ens informen que es va consagrar una capella amb advocació a Sant Isidre per poder celebrar les misses diàries. Al 1735 l'església nova ja estava construïda tot i que li faltava el paviment, així ho recull la visita pastoral de 28 d'octubre d'aquell any. Al 1774 l'església tot i ser quasi nova no tenia retaule.
Durant la guerra civil es va utilitzar com a magatzem de fusta, ja sense rector, i les seves imatges van ser cremades públicament al principi de la guerra.
Referències
- ↑ Església parroquial de Sant Jaume Apòstol, Patrimoni de la Generalitat de Catalunya