Sant Martí de Nagol
42° 28′ 30″ N, 1° 29′ 36″ E / 42.474926°N,1.493469°E / 42.474926; 1.493469 |
Bé d'Interès Cultural (Andorra) | |
---|---|
Data | 16 juliol 2003 |
Identificador | 70 |
Sant Martí de Nagol és una església romànica del segle xi al lloc de Nagol en la parròquia andorrana de Sant Julià de Lòria, declarada Bé d'interès cultural.[1] Destaca per la seva situació encastada dins una penya pel lateral nord de la nau i amb un penya-segat que cau per la banda sud.
Està documentada el 7 de maig de 1048 en una donació a Santa Maria d'Urgell. L'edifici original es va construir amb pedres arrancades de la mateixa penya i unides amb morter de calç. La seva posició és estratègica dominant l'entrada a la vall de Sant Julià. S'hi accedeix des de Nagol per un camí de 20 minuts a peu.
Al segle xx es va restaurar, ja que es trobava en ruïna conservant-se els murs laterals i l'absis. El mur de la façana, amb la porta i campanar d'espadanya d'un sol forat, està reconstruït sense tenir documentació sobre l'arquitectura original.
La planta és rectangular i irregular amb una orientació condicionada pel terreny. Només es pot accedir pel costat est, on és la porta, i l'absis és a l'oest en contra del que és habitual.[2]
L'absis és semicircular cobert amb una volta de quart d'esfera i amb lloses de llicorella. En el centre s'obre una finestra.
A l'interior, el presbiteri és estret i realçat. Està cobert amb una volta de canó que acaba a cada banda amb unes fornícules cobertes amb volta de quart d'esfera.
Referències
Bibliografia
- AA.DD, Andorra romànica. Govern d'Andorra i Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1989. Pp. 180-182.
- CANTURRI, Pere. "Sant Martí de Nagol. El monument i la seva restauració". Quaderns d'Estudis Andorrans, núm. 5, Escaldes, 1990. Pp. 9-20.
- GARCIA, Mireia. El romànic a Andorra. Editorial Andorra, Andorra la Vella, 2012. Pp. 132-133