Stefano Rodotà
Biografia | |
---|---|
Naixement | 30 maig 1933 Cosenza (Itàlia) |
Mort | 23 juny 2017 (84 anys) Roma |
President Agència de Protecció de Dades | |
1997 – 2005 ← cap valor – Francesco Pizzetti → | |
Diputat de la República d'Itàlia | |
16 abril 1992 – 14 abril 1994 Legislatura: onzena legislatura del Parlament de la República Italiana | |
President Partit Democràtic de l'Esquerra | |
1991 – 1992 ← cap valor – Giglia Tedesco Tatò → | |
Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa | |
Representa: Itàlia 25 novembre 1987 – 28 juny 1994 | |
Diputat de la República d'Itàlia | |
26 juny 1987 – 22 abril 1992 Legislatura: desena legislatura del Parlament de la República Italiana | |
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa | |
Representa: Itàlia 21 març 1984 – 1r novembre 1987 | |
Diputat de la República d'Itàlia | |
5 juliol 1983 – 1r juliol 1987 Legislatura: novena legislatura del Parlament de la República Italiana | |
Diputat de la República d'Itàlia | |
16 juny 1979 – 11 juliol 1983 Legislatura: vuitena legislatura del Parlament de la República Italiana | |
Diputat al Parlament Europeu | |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Roma La Sapienza - ciència del dret (–1955) Universitat de Stanford Liceo classico Bernardino Telesio liceo classico |
Activitat | |
Lloc de treball | Estrasburg Brussel·les Roma |
Ocupació | polític, jurista, professor d'universitat |
Ocupador | Universitat de Gènova Universitat de Torí Universitat de Roma La Sapienza Universitat de Macerata |
Partit | Partit Radical (valor desconegut–valor desconegut) Esquerra Independent (valor desconegut–valor desconegut) Partit Democràtic de l'Esquerra (1991–1994) Candidat independent |
Membre de | Nexa Board of Trustees (en) (–2017) Libera Uscita (en) |
Alumnes | Giovanni Marini |
Família | |
Cònjuge | Carla Pogliano Rodotà |
Fills | Maria Laura Rodotà |
Germans | Antonio Rodotà |
Premis
|
Stefano Rodotà (Cosenza, 30 de maig de 1933 - Roma, 23 de juny de 2017) fou un jurista i polític italià. Durant les dècades dels setanta i vuitanta va ser diputat pel Partito Comunista Italiano i pel Partito Democratico della Sinistra, el qual va presidir a la seva fundació. Rodotà ha dut a terme una intensa activitat política a escala europea, on destaca la participació en la redacció de la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea. Així mateix, ha estat eurodiputat, membre de l'Assemblea parlamentària del Consell d'Europa i del Grup Europeu per l'Ètica de les Ciències i les Noves Tecnologies. Com a professor de Dret ha ensenyat en diverses universitats d'arreu del món, entre elles Oxford, Stanford, la Sorbona i La Sapienza. Rodotà dirigeix la revista Rivista critica del diritto privato i és col·laborador de diaris com L'Unità i La Reppublica. Entre els seus últims títols publicats consten Ideologie e tecniche della riforma del diritto civile (Editoriale Scientifica, 2007) i Perché laico (Laterza, 2009).[1]
Referències
- ↑ «Stefano Rodotà». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].