Sydney Goldstein
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 desembre 1903  Kingston upon Hull |
| Mort | 22 gener 1989 (85 anys) Belmont (Massachusetts) |
| Grup ètnic | Jueus |
| Formació | Universitat de Göttingen (1927–1928) Universitat de Cambridge (1926–1927) St John's College, Cambridge (1922–1925) Universitat de Leeds (1921–1922) |
| Tesi acadèmica | The Theory And Application Of Mathieu Functions (1928 ) |
| Director de tesi | Harold Jeffreys |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques i aerodinàmica |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat Harvard (1955–1970) Technion - Institut Tecnològic d'Israel (1950–1955) Universitat Victòria de Manchester (1945–1950) Laboratori Nacional de Física del Regne Unit (1939–1945) Institut Tecnològic de Califòrnia (1938–1939) Universitat de Cambridge (1931–1938) Universitat Victòria de Manchester (1929–1931) St John's College, Cambridge (1929–1931) |
| Membre de | Royal Society Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Leslie Howarth i Maurice Holt |
| Família | |
| Cònjuge | Rosa Sass |
| Pares | Joseph i Hilda Goldstein |
Premis
| |
Sydney Goldstein (Kingston upon Hull, 3 de desembre de 1903 - Belmont, 22 de gener de 1989) va ser un matemàtic jueu anglès.
Vida i Obra
Goldstein, que es va quedar orfe als tretze anys, va se educat a la Bede's Collegiate School de Sunderland (Tyne i Wear). El 1921 va començar a estudiar matemàtiques a la universitat de Leeds, però l'any següent la va deixar per continuar els estudis a la universitat de Cambridge, on va obtenir el doctorat el 1928.[1] El curs següent va ampliar estudis a la universitat de Göttingen. En retornar a Anglaterra el 1929, va ser professor de la universitat de Manchester i de la de Cambridge, fins que el 1939, en començar la Segona Guerra Mundial, va començar a treballar al comitè d'aeronàutica del Laboratori Nacional de Física del Regne Unit, investigant en la teoria de la capa límit.[2] El 1945, acabada la guerra, va ser nomenat catedràtic a Manchester,[3] però el 1950 va acceptar una plaça a lInstitut Tecnològic d'Israel - Technion, on va col·laborar en la creació de la facultat d'enginyeria aeroespacial.[4] Finalment, el 1955, va acceptar una càetdra de la universitat Harvard en la qual va romandre fins la seva retirada el 1970, quedant-se a viure a Belmont (Massachusetts), on va morir el 1989.[5]
Goldstein va ser un influent expert en dinàmica de fluids, molt conegut pels seus treballs sobre el flux constant laminar a la capa límit i sobre la resistència turbulenta a la rotació d’un disc en un fluid.[2] També son importants els seus treballs d'aerodinàmica.[6] Goldstein va publicar dos llibres: Modern Developments in Fluid Dynamics (dos volums, 1938) i Lectures on fluid mechanics (1960), a més d'una setantena d'articles científics a revistes especialitzades.[7]
Referències
- ↑ Lighthill, 1990, p. 175.
- ↑ 2,0 2,1 Hutter, Wang i Chubarenko, 2011, p. 140.
- ↑ Lighthill, 1990, p. 180.
- ↑ Lighthill, 1990, p. 182.
- ↑ Lighthill, 1990, p. 185.
- ↑ Lighthill, 1990, p. 192-193.
- ↑ Lighthill, 1990, p. 195-197.
Bibliografia
- Hutter, Kolumban; Wang, Yongki; Chubarenko, Irina P. Physics of Lakes: Volume 2: Lakes as Oscillators (en anglès). Springer, 2011. ISBN 978-3-642-19111-4.
- Lighthill, Michael James «Sydney Goldstein, 3 December 1903 - 22 January 1989» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 36, 1990, pàg. 175-197. DOI: 10.1098/rsbm.1990.0029. ISSN: 0080-4606.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Sydney Goldstein» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Muñoz García, Amelia. «Sydney Goldstein y la dinámica de fluidos». Radio Sefarad. [Consulta: 13 juliol 2021]. (castellà)