Teula romana

Teulat de teules romanes

La teula romana, teula àrab o teula rodona és una mena de teula per fer cobertes inclinades. És una teula corbada en forma de canal més ampla d'un extrem que de l’altre.[1][2] Són de forma troncocònica, obtinguda en donar curvatura a un trapezi isòsceles. S'alternen files paral·leles, una de convexa i una de còncava. D'allà prové el nom alemany «monja i monjo» (Mönch und Nonne).[3]

Les dimensions més corrents són 45 cm de llarg, per 21 i 16 d'ample i 8 d'alt. Cada unitat pesa uns dos kg. N'hi ha de més petits. Les teules careneres solen tenir la mateixa forma però són més grossos.[4] Fa menester en mitjana 27 peces/m² amb una superposició mínima del 20% de la longitud.[5] A excepció de les filades de vora, no han d'anar emmorterades per permetre moviments de dilatació i contracció.

És el resultat de l'evolució del típic teulat romà fet de tegula et imbrex al qual es juxtaposaven teules rectangulars planes i es cobria el junt d'una fila de teules romanes còncaves, anomenat imbrex que té la forma que es diu la teula romana, o malgrat l'origen romà, «àrab». Des de la fi de l'era romana, es van abandonar les teules planes, la fabricació de les quals feia menester de molta precisió per obtenir-ne que s'imbricaven ben bé. En aquesta època es va començar fer teulats més fàcils amb només imbrex o teules romanes, que s'alternaven amb files còncaves i convexes, el que va esdevenir el típic teulat de la conca mediterrània fins avui.[6]

Comparació entre unes menes de teulats

  • Teules romanes
    Teules romanes
  • tegula et imbrex
  • Teules de formigó
    Teules de formigó
  • lloselles ceràmiques
    lloselles ceràmiques
  • lloselles de pedra natural
    lloselles de pedra natural

Referències

  1. ↑ «Teula romana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Teula romana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Oebbeke, Alfons. «Mönch und Nonne mit und ohne Vermörtelung» (en alemany). Baulinks, 23-08-2004. [Consulta: 4 març 2022].
  4. ↑ «carener». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ Avgustinik, A. I.. Cerámica (en castellà). Barcelona: Editorial Reverté, 1983. ISBN 84-291-1403-3. 
  6. ↑ Adam, Jean-Pierre. Roman building : materials and techniques (en anglès). 2005. Londres: Routledge, 1999, p. 437. ISBN 978-0-203-98436-9. 

Bibliografia

  • Compagnons du Devoir. Art du Couvreur (Encyclopedie de la Couverture) (en francès). París: Librairie du Compagnonnage, 2003. ISBN 978-294990003-0. 

Vegeu també

Enllaços externs

  • ««La ceràmica: Les teules». A: Bases per la tècnica. Tema 07: Materials i elements bàsics a la construcció i les seves propietats. Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). 
  • «Cobertes: Teules i teulades». A: Diccionari visual de la construcció (pdf). 3a edició. Generalitat de Catalunya – Departament de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 28-29.