Thomas Thomson
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 abril 1773 Crieff (Escòcia) (en)  |
| Mort | 2 juliol 1852 (79 anys) Kilmun (Escòcia) (en) |
| Sepultura | Dean Cemetery (Edimburg) |
| 1r Regius Professor of Chemistry (en) | |
| 1818 – 1852 – Thomas Anderson → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Edimburg Universitat de St Andrews |
| Activitat | |
| Camp de treball | Química, fitoquímica, mineralogia i medicina |
| Ocupació | químic, metge, professor d'universitat, botànic |
| Ocupador | Universitat de Glasgow |
| Membre de | |
| Obra | |
| Abrev. botànica | Thomson bis |
| Fills | Thomas Thomson |
Premis
| |
   | |
Thomas Thomson (12 d'abril de 1773, Crieff, Perthshire - 2 juliol de 1852, Kilmun, Argyleshire) fou un químic escocès conegut per ser el primer defensor de la teoria atòmica de John Dalton.
Vida
Thomas era el setè fill de John Thomson i Elizabeth Ewan. Els seus estudis primaris els realitzà a Crieff i als 13 anys anà a l'escola de Stirling, on rebé una educació clàssica. El 1788 ingressà a la Universitat de Saint Andrews. El 1791 es traslladà a Edimburg amb la intenció d'estudiar medicina i on rebé classes de química el curs 95-96 de Joseph Black (1728-1799). Es graduà el 1799.[1]
El 1796, als 23 anys, succeí el seu germà James com a editor del Supplement de la Encyclopædia Britannica on contribuí als articles "Chemistry", "Mineralogy" i "Vegetable and Animal Substances and Dyeing". Entre 1800 i 1811 fou professor de química a Edimburg essent un dels seus alumnes William Henry (1775-1836). El 1811 ingressà a la Royal Society i es traslladà a Londres. El 1816 es casà amb Agnes Colquhoun, que morí el 1834. Tingueren un fill, Thomas Thomson, que fou un important botànic, i una filla. El 1812 visità la Universitat d'Uppsala a Suècia. El 1813 fundà la revista científica Annals of Philosophy,[1] que s'edità fins al 1821.[2]
El 1817 fou nomenat Lecturer de química a la Universitat de Glasgow per recomanació de Joseph Banks (1743-1820). Quan es creà la Universitat de Londres, el 1827, oferiren a Thomson la càtedra de química, però no l'acceptà. Fins al 1846 seguí amb les seves classes de química.[1]
Obra
Descobrí el diclorur de sofre, , però no aconseguí determinar-ne la seva composició. Introduí els noms protòxid, deutòxid, tritòxid i peròxid, aquest darrer encara utilitzat en la nomenclatura química actual, i l'ús de prefixes grecs i llatins per indicar les proporcions de grups i d'oxigen respectivament. En l'article On Oxalic Acid, proporcionà el primer exemple de la llei de les proporcions múltiples en comparar les proporcions d'oxalat a l'oxalat de potassi i l'oxalat d'estronci. També en aquest article emprà símbols químics en sentit quantitatiu, per exemple simbolitzà el diòxid de carboni, , com , on representava l'oxigen i el carboni.També analitzà molts minerals, descrivint dues noves espècies, l'allanita i la sodalita.[1]
El 1802 publicà el seu famós tractat A System of Chemistry que fou emprat a les universitats britàniques els següents 30 anys. El 1804 visità Manchester on s'entrevistà vàries vegades amb John Dalton (1766-1844), el qual li donà a conèixer la seva teoria atòmica. El 1807, en la tercera edició del A System of Chemistry explicà aquesta teoria i els símbols emprats per Dalton, unes explicacions més detallades que les publicades el 1808 pel mateix Dalton. Fou el primer químic que l'acceptà com a bona i dugué a terme la determinació precisa de masses atòmiques. També es mostrà partidari de la hipòtesi de Prout, proposada pel metge anglès William Prout (1785-1850) i publicada als Annals de Philosophy, i realitzà una àmplia recerca amb l'objectiu de proporcionar proves experimentals que li donessin suport, i que publicà el 1826. Entre el 1830-31 publicà el llibre en dos volums History of Chemistry.[2]