Un americà a París (pel·lícula)
An American in Paris | |
---|---|
Fitxa | |
Direcció | Vincente Minnelli |
Protagonistes | Gene Kelly Leslie Caron Oscar Levant Georges Guétary Nina Foch Madge Blake Anna Q. Nilsson Eugene Borden Susan Cummings Jack Chefe Ann Codee |
Producció | Arthur Freed i Roger Edens |
Dissenyador de producció | Cedric Gibbons |
Guió | Alan Jay Lerner |
Música | Saul Chaplin |
Fotografia | Alfred Gilks i John Alton |
Muntatge | Adrienne Fazan |
Vestuari | Orry-Kelly |
Productora | Metro-Goldwyn-Mayer |
Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 1951 |
Durada | 108 min |
Idioma original | anglès |
Versió en català | Sí |
Color | en color |
Descripció | |
Basat en | Un americà a París |
Gènere | cinema musical |
Lloc de la narració | París |
Representa l'entitat | Un americà a París |
Premis i nominacions | |
Nominacions | Oscar a la millor direcció (1952) Òscar a la millor pel·lícula en color (1952) Oscar al millor muntatge (1952) Oscar al millor guió original (1952) Premi Oscar al millor vestuari, color (1952) Oscar a la millor pel·lícula (1952) Oscar a la millor direcció artística, color (1952) Oscar a la millor música original (1952)
|
Premis | Oscar a la millor pel·lícula (1952) Òscar a la millor pel·lícula en color (1950) Oscar al millor guió original (1950) Premi Oscar al millor vestuari, color (1950) Oscar a la millor direcció artística, color (1950) Oscar a la millor música original (1950) National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades
|
|
Un Americà a París[1] (An American in Paris) és una pel·lícula musical estatunidenca dirigida per Vincente Minnelli, estrenada el 1951. La història de la pel·lícula està intercalada amb números de ball coreografiats per Gene Kelly i basats en la música de George Gershwin.[2]
El 1993, va ser seleccionada per a la conservació en la Biblioteca del Congrés dels Estats Units al Registre Nacional de Cinema per ser una pel·lícula "culturalment, històricament o estèticament significativa".[3] Està en el primer lloc entre els millors films musicals de l'AFI.[4]
Argument
A París, una rica hereva s'apassiona per Jerry Mulligan, un jove pintor americà. Però aquest s'enamora de Lise que és promesa d'un altre home.
Aquesta pel·lícula és universalment cèlebre per la seva escena final: Jerry pensa que mai no podrà estar amb Lise i té un somni fantàstic; és l'apoteosi de la pel·lícula. Somia que balla amb Lise per tots els carrers de París. El promès de la noia i tot un cor s'hi ajunten al llarg d'un ballet magistral que dura prop de divuit minuts. La música del ballet (que porta el nom de la pel·lícula) és de George Gershwin. Al final, Henri accepta renunciar a Lise que es precipita als braços de Jerry sota la benedicció de Henri. La pel·lícula s'acaba.
Repartiment
- Gene Kelly: Jerry Mulligan
- Leslie Caron: Lise Bouvier
- Oscar Levant: Adam Cook
- Georges Guétary: Henri Baurel
- Nina Foch: Milo Roberts
Números musicals
- Our Love Is Here to Stay
- By Strauss
- Tra-la-la (This Time It's Really Love)
- I Got Rhythm (cantada per Gene Kelly)
- I'll Build a Stairway to Paradise (cantada per Georges Guétary)
- 'S Wonderful (cantada per Gene Kelly i Georges Guétary, ballada per Gene Kelly)
- Nice Work If You Can Get It (cantada per Georges Guétary)
- Embraceable You (ballada per Leslie Caron)
- An American in Paris Ballet (ballada per Gene Kelly, Leslie Caron i junts)
- Strike Up the Band
- Concert en fa per a piano i orquestra (interpretada per Oscar Levant i l'Orquestra Simfònica de la MGM)
Premis i nominacions
Premis[5]
- Oscar a la millor pel·lícula
- Oscar a la millor direcció artística: Cedric Gibbons, E. Preston Ames, Edwin B. Willis, Keogh Gleason
- Oscar a la millor fotografia (color): Alfred Gilks i John Alton
- Oscar al millor vestuari (color): Walter Plunkett, Irene Sharaff
- Oscar al millor guió original: Alan Jay Lerner
- Globus d'Or a la millor pel·lícula musical o còmica
Nominacions
- Oscar al millor director: Vincente Minnelli[5]
- Oscar al millor muntatge: Adrienne Fazan[5]
- Globus d'Or al millor director: Vincente Minnelli
- Globus d'Or al millor actor musical o còmic: Gene Kelly
Referències
- ↑ Títol en català a ésAdir
- ↑ Mcgovern, Joe «The Musical That Changed movies». Entertainment Weekly, 1451/1452, febrer 2017, pàg. 82-87.
- ↑ «National Film Registry». National Film Registry (National Film Preservation Board, Library of Congress). [Consulta: 24 maig 2018].
- ↑ "The 25 Musicals of all time" a afi.com
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «The 24th Academy Awards» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 10 desembre 2023].