Virgilio Llanos Manteca
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1896 Zafra (Província de Badajoz) |
| Mort | 2 abril 1973 (76/77 anys) Moscou (Rússia) |
| Sepultura | Cementiri de Donskoi |
| Comissari polític XII Cos d'Exèrcit (Bàndol republicà) | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | sindicalista, apuntador, comissari polític |
| Ocupador | Progrés (1957–1973) Pravda (1950–1957) |
| Partit | Partit Comunista d'Espanya (1939–) Partit Socialista Obrer Espanyol (1923–) |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra Civil espanyola |
| Família | |
| Cònjuge | Francisca Más Roldán (1923–1973) |
| Fills | Virgilio de los Llanos Mas |
Virgilio Llanos Manteca (Zafra (Extremadura), 1896-Moscou, 2 d'abril de 1973) va ser un apuntador teatral, polític i militar espanyol. Marit de l'actriu Paquita Más.
Biografia
Nascut a Zafra el 1896,[1] abans de la guerra havia treballat com a apuntador de teatre.[2]
Després de l'esclat de la guerra civil es va unir a les milícies republicanes. Membre del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)[3] i de la UGT, va ser comissari polític de l'expedició republicana que va desembarcar a Mallorca, i més tard ho seria en la columna «López-Tienda» que va prendre part en la defensa de Madrid.[4][5] Avançada la contesa, seria comissari polític del XII Cos d'Exèrcit.[5][6] Va arribar a declarar com a testimoni durant el procés judicial contra els líders del POUM.[7] Al març de 1939, en els últims dies la guerra, va acompanyar a les forces republicanes que van aixafar la revolta profranquista de la base naval de Cartagena.[5]
Al final de la contesa es va exiliar a la Unió Soviètica al costat d'altres militants comunistes. Va morir a Moscou en 1973.
Referències
- ↑ Bizcarrondo, 2008, p. 255.
- ↑ Ríos Carratalá, 2011, p. 247.
- ↑ Álvarez, 1989, p. 179.
- ↑ Díez, 2007, p. 137.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Alpert, 2013, p. 340.
- ↑ Bron, 1976, p. 191.
- ↑ Ríos Carratalá, 2011, p. 247n.
Bibliografia
- Alpert, Michael. The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939 (en anglès). Cambridge: Cambridge University Press, 2013. ISBN 9781139236836. OCLC 967422058.
- Álvarez, Santiago. Los comisarios políticos en el Ejército Popular de la República (en castellà). Sada: Ediciós do Castro, 1989. ISBN 9788474924367. OCLC 23060742.
- Bizcarrondo, Marta. Historia de la UGT. Entre la democracia y la revolución, 1931-1936 (en castellà). Madrid: Siglo XXI de España Editores, 2008. ISBN 9788432313721. OCLC 470871789.
- Bron, Michał. Bitwa nad Ebro i udział w niej Polaków (en polonès). Varsovia: Książka i Wiedza, 1976. OCLC 830613501.
- Díez, Luis. Bayo: El general que adiestró a la guerrilla de Castro y el Che (en castellà). Barcelona: Random House Mondadori, 2007. ISBN 9788483067307. OCLC 804337526.
- Ríos Carratalá, Juan Antonio. Hojas volanderas: Periodistas y escritores en tiempos de República. Renacimiento, 2011. ISBN 9788484728924. OCLC 1025710117.