Walter Gilbert
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 març 1932 (92 anys) Boston (Massachusetts) |
Ciutadania | Estats Units |
Formació | Universitat Harvard Universitat de Cambridge Trinity College Sidwell Friends School |
Director de tesi | Abdus Salam |
Es coneix per | Dissenyar el Mètode de Maxam-Gilbert de seqüenciació química de l'ADN |
Activitat | |
Camp de treball | Bioquímica i física |
Ocupació | físic, químic, bioquímic, biòleg molecular, investigador |
Ocupador | Universitat Harvard Universitat de Cambridge |
Membre de | |
Professors | Abdus Salam |
Obra | |
Estudiant doctoral | Gerald Guralnik, George M. Church, Allan Maxam i Martin Brent Halpern (en) |
Família | |
Mare | Emma Cohen Gilbert |
Premis
|
Walter Gilbert (21 de març de 1932 Boston, EUA) és un físic, bioquímic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1980.
Biografia
Va estudiar física, química i matemàtiques a la Universitat Harvard. Posteriorment realitzà el doctorat en matemàtiques a la Universitat de Cambridge i en bioquímica a Harvard, on fou professor de biologia molecular.
Recerca científica
La seva contribució a la determinació de les seqüències de base dels àcids nucleics li va valer el Premi Nobel de Química de l'any 1980, que va compartir amb el seu compatriota Paul Berg i el britànic Frederick Sanger. Gilbert i Sanger van ser guardonats pel seu treball pioner en la determinació de la seqüència de nucleòtids dels àcids nucleics.[1]
Posteriorment Gilbert va proposar per primera vegada la hipòtesi del “món d'ARN” per a l'origen de la vida, model proposat per Carl Woese l'any 1967.
Dissidència pel que fa a la sida
Gilbert és un dissident sobre la vinculació entre el virus de la immunodeficiència humana i la malaltia de la sida,[2] acceptada per la majoria de la comunitat científica mundial. Gilbert considera que el doctor Peter Duesberg té raó en les seves posicions heterodoxes pel que fa a la malaltia.
« | '"[Duesberg] té raó en dir que no està provat que la sida sigui provocat pel virus de la sida. No hi ha model animal per a la sida, i sense model animal, un no pot establir els postulats de Koch (per a provar el paper d'alguna cosa que se sospita que és patogen)".[2] | » |
« | "La comunitat en el seu conjunt no escolta pacientment els crítics que adopten punts de vista alternatius. Encara que la gran lliçó de la història és que el coneixement es desenvolupa a través del conflicte entre punts de vista". | » |
Bibliografia
- Maxam, Allan M.; Gilbert, Walter «A new method for sequencing DNA» (en anglès). Proc. Natl. Acad. Sci. USA., Vol. 74, Núm. 2, Febrer 1977, pàgs. 560-4 [Consulta: 6 novembre 2010].