We Are Not Alone
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Edmund Goulding  |
| Protagonistes | Paul Muni Jane Bryan Flora Robson Raymond Severn Una O'Connor Henry Daniell Montagu Love James Stephenson Stanley Logan Cecil Kellaway Alan Napier Eily Malyon Douglas Scott Crauford Kent Billy Bevan Holmes Herbert Colin Kenny Ethel Griffies Olaf Hytten |
| Producció | Hal B. Wallis i Henry Blanke |
| Dissenyador de producció | Carl Jules Weyl |
| Guió | James Hilton i Milton Krims |
| Música | Max Steiner |
| Fotografia | Tony Gaudio |
| Muntatge | Warren Low |
| Productora | First National Pictures |
| Distribuïdor | Warner Bros. |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1939 |
| Durada | 112 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Basat en | We Are Not Alone (en)  |
| Gènere | drama i cinema romàntic |
       | |
We Are Not Alone és una pel·lícula dramàtica estatunidenca de 1939 dirigida per Edmund Goulding i protagonitzada per Paul Muni, Jane Bryan i Flora Robson. La pel·lícula està basada en la novel·la homònima de 1937 de James Hilton, [1] que va guionar ell mateix juntament amb Milton Krims.
Argument
Un metge contracta una dona com a mainadera per al seu fill. Quan la seva dona es posa gelosa, la tragèdia consumeix tots els implicats.
Repartiment
- Paul Muni com Dr. David Newcome
- Jane Bryan com Leni Krafft
- Flora Robson com Jessica Newcome
- Raymond Severn com Gerald Newcome
- Una O'Connor com Susan
- Henry Daniell com Sir Ronald Dawson
- Montagu Love com Major Millman
- James Stephenson com Sir William Clintock
- Stanley Logan com Sir Guy Lockhead
- Cecil Kellaway com Jutge
- Alan Napier com Ardiaca
- Eily Malyon com Muller de l'Ardiaca
- Crauford Kent com Dr. Stacey
- Billy Bevan com Mr. Jones
- Holmes Herbert com Inspector de policia
- Colin Kenny com George
- Ethel Griffies com Mrs. Raymond
- Olaf Hytten com Mr. Clark (sense acreditar)
Recepció
Frank Nugent va elogiar la pel·lícula a la seva ressenya de The New York Times, escrivint "la seva [de James Hilton] We Are Not Alone sorgeix com una pel·lícula d'una tendresa i bellesa rara, compassiva i greu, posseïda sobretot de la qualitat de la serenor... de les pel·lícules més ben escrites de l'any, una de les millor dirigides i, per descomptat, una de les més brillantment interpretades".[1]