Wunibald
 Miniatura del Pontificale Gundenkarianus | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 702  Reialme de Wessex |
| Mort | 18 desembre 761 (58/59 anys) Heidenheim (Alemanya) |
| Sepultura | Abadia de Heidenheim (restes perdudes al s. XVI) |
Abat Heidenheim Abbey (en)  | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | monjo, missioner, sacerdot |
| Orde religiós | Benedictins |
| abat i confessor | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme |
| Canonització | 935 , Roma nomenat per Lleó VIII |
| Pelegrinatge | Heidenheim |
| Festivitat | 18 de desembre |
| Iconografia | Com a abat |
| Família | |
| Pares | Ricard el Pelegrí i Wuna of Wessex |
| Germans | Willibald d'Eichstätt Valpurga de Heidenheim |
Wunibald o Winibald de Heidenheim (Wessex, 701 - Heidenheim, Baden-Württemberg, Alemanya, 761) (en alemany, Wunibald, Wynnebald o Winnebald) fou un eclesiàstic anglosaxó, abat del monestir doble de Heidenheim. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Biografia
La font principal de la seva vida és la Vita Wynnebaldi de la monja Hugeburc de Heidenheim, escrita cap al 778. Segons ella, Wunibald havia nascut a Wessex (avui, Anglaterra) i era fill de sant Ricard el Pelegrí, germà dels sants Willibald d'Eichstätt i Valpurga de Heidenheim i cosí de Bonifaci de Magúncia. Fou educat a casa seva, al contrari que el seu germà Wilibald, enviat a l'abadia benedictina de Waltham Forest. El 722, va marxar amb els seus pare i germà a Roma, morint el pare de camí, a Lucca.
Mentre Wilibald marxava a Terra Santa, Wunibald restà a Roma, estudiant-hi teologia i ordenant-s'hi clergue. En 727 es troba a Anglaterra, on cerca persones per marxar amb ell, i en 730 tornà a Roma, on visqué fins al 738.
Fou cridat llavors pel seu parent Bonifaci, llavors de viatge a Roma, perquè l'ajudés en l'evangelització de Germània. Amb Willibald, que havia tornat de Palestina, van anar a Baviera i Turíngia. En 739 fou ordenat sacerdot per Bonifaci, a Sülzenbrucken (Turíngia). En 744 conegué el duc Odiló de Baviera, que el deixà un llegat en herència. Entre aquest any i el 747 fou missioner a l'Alt Palatinat i després a Magúncia fins al 751.
La primavera del 752 fundà amb la seva germana Walpurga el monestir benedictí doble de Heidenheim, on fou el primer abat. Anys després, marxà a Würzburg i a l'Abadia de Fulda. En 761 decidí d'entrar en l'abadia de Montecassino, en procés de reconstrucció, però no arribà a anar-hi. Malalt de reumatisme, morí a Heidenheim davant el seu germà Willibald; en morir, la seva germana fou abadessa de Heidenheim.
Veneració
Wunibald fou sebollit a la cripta de l'abadia de Heidenheim en 777, en un acte assimilable a una canonització. En 879 les restes foren exhumades i, amb les de Valpurga, portats a Eichstätt però, tres dies després, tornats a Heidenheim. En 889 el rei Arnulf en feu donació a Eichstätt i el bisbe Gundekar II, entre 1057 i 1075, en fixà la festa el 18 de desembre i l'anomenà copatró de la diòcesi.
Quan el monestir de Heidenheim fou reconstruït entre 1152 i 1155, Otó d'Eichstätt hi feu traslladar les relíquies en 1182-1196. En 1484 s'instal·laren en una tomba gòtica. En 1537, el luteranisme abolí el monestir i les relíquies se'n perderen.
-
Retaule d'Eichstätt, amb Sant Vunibald a la dreta (d'esquerra a dreta, els sants: Ricard, Willibald, Valpurga i Vunibald) -
Tomba del sant a Heidenheim. -
Església de Heidenheim -
Monestir de Heidenheim
Bibliografia
- Xaver Buchner, S. Wunnibald. Apostel des Nord- und Sualafeldgaues. I. Seine Vita von der Zeitgenossin Hugeburg, II. Seine Verehrung innerhalb und außerhalb des Bistums Eichstätt, Kallmünz, Verlag M. Lassleben 1951
= Enllaços externs
=
- Missionare in Franken: Willibrord, Bonifatius, Burkard, Lullus, Megingaud, ...