Zavijava
Zavijava | |
---|---|
Tipus | estrella de tipus F, estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
Tipus espectral (estel) | F8.5IV-V[1] |
Constel·lació | Verge |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 11,0018 pc [2] 11,0006 pc [3] |
Magnitud absoluta | 3,41 |
Magnitud aparent (V) | 3,6 (banda V)[4] |
Massa | 1,25 M☉ |
Temperatura efectiva | 6.162 K[5] |
Paral·laxi | 90,8945 mas[2] |
Moviment propi (declinació) | −270,927 mas/a [2] |
Moviment propi (ascensió recta) | 740,746 mas/a [2] |
Velocitat de rotació estel·lar | 6,4 km/s[6] |
Velocitat radial | 4,455 km/s[7] |
Gravetat superficial equatorial | 13.000 cm/s²[8] |
Ascensió recta (α) | 11h 50m 41.7185s[2] |
Declinació (δ) | 1° 45' 53.0015''[2] |
Metal·licitat | 0,15[5] |
Format per | UCAC2 32372625 (en) HD 102959 (en) |
Catàlegs astronòmics | |
HD 102870 (Henry Draper Catalogue) HIP 57757 (Catàleg Hipparcos) HR 4540 (Catàleg d'Estrelles Brillants) IRAS 11481+0202 (IRAS) SAO 119076 (Catàleg SAO) 2MASS J11504173+0145528 (2MASS) GJ 449 (Gliese Catalogue of Nearby Stars) β Vir (nomenclatura de Bayer) 1RXS J115041.4+014603 (1RXS) ASCC 1136083 (All-sky Compiled Catalogue) BD+02 2489 (Bonner Durchmusterung) CCDM J11507+0146A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) FK5 445 (FK5) GC 16215 (Catàleg General de Boss) GCRV 7160 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) HIC 57757 (Hipparcos Input Catalogue) IDS 11454+0219 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès) IRC +00212 (Two-Micron Sky Survey) JP11 2112 (JP11) LFT 854 (Luyten Five-Tenths catalogue) LHS 2465 (Luyten Half-Second catalogue) LSPM J1150+0145 (LSPM-NORTH catalog) LTT 13264 (Luyten Two-Tenths catalogue) N30 2758 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30) NLTT 28736 (New Luyten Two-Tenths catalogue) PLX 2739 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) PLX 2739.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) PMC 90-93 320 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog) PPM 158259 (Catàleg d'estrelles PPM) RBS 1041 (ROSAT All-Sky Survey Bright Source Catalogue) ROT 1754 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels) SDSS J115041.71+014552.7 (Sloan Digital Sky Survey) SPOCS 510 (Spectroscopic Properties of Cool Stars) TD1 15895 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1) TYC 273-924-1 (Catàleg Tycho) UBV 10653 (UBV) uvby98 100102870 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ) WDS J11507+0146A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) YZ 2 4361 (YZ) Zkh 170 (Zhakozhaj) Ci 20 665 (Catàleg d'estrelles de moviment propi) PM 11481+0203 (Catalogs of proper-motion stars. I. Stars brighter than visual magnitude 15 and with annual proper motion of 1" or more) RX J1150.6+0146 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT) [ZEH2003] RX J1150.6+0146 1 (The Hamburg/RASS Catalogue of optical identifications. Northern high-galactic latitude ROSAT Bright Source Catalogue X-ray sources) WEB 10364 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) Gaia DR2 3796442680947600768 (Gaia Data Release 2) 5 Vir (nomenclatura de Flamsteed) Gaia DR3 3796442680948579328 (Gaia DR3) TIC 366661076 (TESS Input Catalog) AG+02 1527 (AGK3U) UBV M 17429 (UBV) STT 576A AP J11504173+0145528 CSI+02 2489 1 (Catàleg d'Identificacions Estel·lars) 2E 2544 2E 1148.1+0202 GEN# +1.00102870 GES J11504236+0145494 GES J11504232+0145496 SKY# 22350 USNO-B1.0 0917-00221705 WISEA J115042.25+014550.1 (AllWISE Data Release (en) ) [HFE83] 830 2XMM J115041.7+014553 (The XMM-Newton serendipitous survey. V. The Second XMM-Newton serendipitous source catalogue) |
Zavijava (Beta de la Verge / β Virginis) és un estel situat a la constel·lació de la Verge de magnitud aparent +3,61.[9]
Nom
Zavijava o Zavijah és un nom d'origen àrab que prové de Zawiyat al-Awwa i significa «cantonada del que lladra». També es coneix a aquest estel com Zarijan, nom procedent d'Al-Zawiah, «l'angle» o «la cantonada». Altres títols indígenes que va rebre van ser Al Bard, «la freda», doncs es va dir que produïa fred; també Warak al Rostiu, «les anques del lleó», ja que en l'astronomia àrab Lleó era un lleó més gran que l'actual.[10] Alaraph o Al Araf són noms menys freqüents usats per designar a Beta Virginis.
Juntament amb Minelava (δ Virginis), Zaniah (η Virginis), Porrima (γ Virginis) i Vindemiatrix (ε Virginis) formava un grup d'estels conegut en l'antiga Aràbia com Al 'Awwa', que sembla que representava una caseta per a gossos o un gos bordant.[10]
Característiques físiques
Zavijava és una nana groga de tipus espectral F9V fins a cert punt similar al nostre Sol encara que, sent la seva temperatura de 6.059 K, és uns 280 K més calenta. S'ha mesurat el seu diàmetre angular utilitzant l'interferòmetre estel·lar de la Universitat de Sídney, obtenint-se un valor per al seu radi de 1,703 ± 0,022 radis solars. Té una massa entre un 30% i un 40% major que la massa solar i hom pensa que està a punt d'abandonar la seqüència principal.[11]
Zavijava brilla amb una lluminositat 3,5 vegades major que la lluminositat solar. La seva velocitat de rotació és d'almenys 3 km/s, completant una volta en menys de 28 dies. És més rica que el Sol en elements pesants, amb un contingut en ferro un 30% major que el solar, però a diferència d'aquest sembla tenir poca activitat magnètica.[12] La seva edat s'estima entre 3240 i 4010 milions d'anys.[13] S'hi troba relativament propera a nosaltres, a sols 36 anys llum de distància. Aquestes característiques han fet que Zavijava estiga entre els objectius prioritaris del Terrestrial Planet Finder (TPF) per a la cerca de planetes terrestres que puguen albergar vida. L'estel conegut més proper a ella és Ross 119, que s'hi troba a una distància de 5,2 anys llum.[14]
En estar a prop de l'eclíptica, Zavijava pot ser ocultada per la Lluna i en rares ocasions per planetes. La propera ocultació es produirà l'11 d'agost de 2069 per Venus. Zavijava va ser l'estel utilitzat per Albert Einstein durant l'eclipsi solar del 21 de setembre de 1922 —que va tenir lloc prop d'ella— per determinar la velocitat de la llum a l'espai.[10]
Referències
- ↑ «The Physical Basis of Luminosity Classification in the Late A-, F-, and Early G-Type Stars. I. Precise Spectral Types for 372 Stars» (en anglès). Astronomical Journal, 4, abril 2001, pàg. 2148–2158. DOI: 10.1086/319956.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: Gaia DR3. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 13 juny 2022.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 5,0 5,1 «Lithium abundance patterns of late-F stars: an in-depth analysis of the lithium desert» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 12-06-2018, pàg. 55–55. DOI: 10.1051/0004-6361/201732209.
- ↑ «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
- ↑ Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
- ↑ «Abundances in beryllium-deficient F stars» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1986, pàg. 762–770. DOI: 10.1086/164646.
- ↑ LHS 2465 -- High proper-motion Star (SIMBAD)
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Zavijava (The Fixed Stars)
- ↑ North, J. R.; Davis, J.; Robertson, J. G.; Bedding, T. R.; Bruntt, H.; Ireland, M. J.; Jacob, A. P.; Lacour, S.; O'Byrne, J. W.; Owens, S. M.; Stello, D.; Tango, W. J.; Tuthill, P. G. «The radius and other fundamental parameters of the F9V star β Virginis». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 393, 1, 2009. pp. 245-252.
- ↑ Zavijava (Stars, Jim Kaler)
- ↑ Eggenberger, P.; Carrier, F. «Modeling β Virginis using seismological data». Astronomy and Astrophysics, 449, 1, 2006. pp. 293-303.
- ↑ Beta Virginis (Solstation)