Josep Maria Nadal i Vilardaga
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 abril 1845 Barcelona |
| Mort | 4 febrer 1908 (62 anys) Barcelona |
 Senador del Regne | |
| 1899 – 1900 | |
 Batlle de Barcelona | |
| juny 1896 – juliol 1897 ← Josep Maria Rius i Badia – Joan Coll i Pujol → | |
 Diputat a Corts | |
| 21 febrer 1876 – 25 juny 1881 Circumscripció electoral: Districte electoral de Gràcia | |
| Regidor de l'Ajuntament de Barcelona | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, financer, advocat, empresari |
| Partit | Partit Liberal Conservador |
| Família | |
| Fills | Joaquim Maria de Nadal i Ferrer |
| Pare | Joan Nadal i Pujolà |
Premis
| |
Signatura  | |
Josep Maria Nadal i Vilardaga (Barcelona, 30 d'abril de 1845 - Barcelona, 4 de febrer de 1908) fou un hisendat i polític català.
Biografia
Fill de l'hisendat barceloní Joan Nadal i Pujolà i de Dorotea Vilardaga i Julià, natural de Tarragona.[1]
Fou un dels administradors de la primera sucursal del Banc d'Espanya a Barcelona i membre del consell d'administració del Banc de Barcelona del 1892 fins a la seva mort.
Vinculat al Partit Liberal Conservador, el 1875 fou nomenat regidor de l'ajuntament de Barcelona, i fins i tot en fou alcalde de juny de 1896 a juliol de 1897. El 1877 representà els interessos dels pobles del Pla de Barcelona oposats a l'annexió. Renuncià al títol de marquès de La Unión del Llano, concedit per la muller d'Alfons XII, Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, per haver signat el 1897 el decret d'agregació a Barcelona dels antics municipis del Pla de Barcelona,
Fou elegit diputat pel districte de Gràcia[2] a les eleccions generals espanyoles de 1876 i 1879, i senador per la província de Barcelona el 1899-1900. Durant el seu mandat defensà les mesures proteccionistes i els interessos del Foment de la Producció Nacional.[3]
El 1883 fundà el Cercle Liberal Conservador de Barcelona, president del Cercle del Liceu (1880-1882) i el 1884 va ser nomenat comissari d'agricultura i comerç de Barcelona.
Es va casar el desembre de 1869 amb Antònia Ferrer i Nin (1850-1903), barcelonina de família de Vilanova.[4] Fou pare de Joaquim Maria de Nadal i Ferrer. Va morir el 4 de febrer de 1908.[5]
Referències
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1845, llibre 2n, número de registre 519.
- ↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.720.
- ↑ «José María Nadal y Vilardaga | Real Academia de la Historia». [Consulta: 28 juny 2024].
- ↑ Registre de Matrimonis de l'Ajuntament de Barcelona, any 1869, foli 454, número de registre 1815.
- ↑ Registre de Defuncions de l'Ajuntament de Barcelona, any 1908, número de registre 1347.
Enllaços externs
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- Fitxa del Senat
- http://www.raco.cat/index.php/HistoriaIndustrial/article/viewArticle/63421/0
- http://books.google.cat/books?id=2P6eL8afCBUC&pg=PT240&lpg=PT239&ots=M0enOUSK5K&dq=nadal+vilardaga#v=onepage&q=apendix%204&f=false
- http://www.tesisenred.net/handle/10803/4785;jsessionid=4ABDC3E5141A436E68AEAB79FDFC8B61.tdx2#
Josep Maria de Nadal i Vilardaga (1876-1879) · Vicente de Romero y Baldrich (1881) · Roque Labajos Arenas (1884) · Francesc de Paula de Borbó i Castellví (1886/1896) · Josep Bosch i Serrahima (1886) · Marià Puig i Valls (1891) · Nicolás Salmerón y Alonso (1893/1898) |  | |
