Julio Salvador y Díaz-Benjumea

Plantilla:Infotaula personaJulio Salvador y Díaz-Benjumea
Biografia
Naixement22 maig 1910 Modifica el valor a Wikidata
Cadis (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 juny 1987 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Cadis
  Ministre de l'Aire[1]
29 d'octubre de 1969 – 2 de desembre de 1975
Mariano Cuadra Medina →
Dades personals
FormacióAcadèmia d'Infanteria de Toledo Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMilitar
PartitFE de las JONS
Carrera militar
Lleialtat República Espanyola
Bàndol Nacional
Dictadura franquista
Branca militar Exèrcit de l'Aire espanyol
Rang militar Tinent general
ConflicteGuerra del Rif
Guerra Civil Espanyola
Premis
Medalla del Mèrit Militar
Medalla Aèria
Llista
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977 – Mariano Cuadra Medina →
Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
Ministre de l'Aire
29 octubre 1969 – 3 gener 1974
Procurador a Corts
6 novembre 1967 – 12 novembre 1971
← José Daniel Lacalle Larraga
Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
3 juliol 1964 – 15 novembre 1967
Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964
Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961
Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 5 abril 1952
Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 6 abril 1949
Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 març 1943 – 24 abril 1946
Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946)
Diputat al Congrés dels Diputats
Comandant en cap 2a. Esquadrilla Blava
Modifica el valor a Wikidata

Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Cadis, 22 de maig de 1910 - 22 de juny de 1987) va ser un militar i polític espanyol.

Biografia

Va néixer a Cadis el 22 de maig de 1910. Durant la seva joventut va ingressar en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo, on va obtenir el grau de tinent en 1928. En produir-se el cop d'estat de 1936, que després donaria pas a la Guerra Civil es va unir al bàndol revoltat. Va ser un dels primers integrants de la Patrulla Blava i un dels pocs asos espanyols reconeguts, amb 24 enderrocaments confirmats durant el conflicte espanyol.

En 1938 va ser fet presoner per les tropes republicanes, i fou alliberat al final de la Campanya de Catalunya. Pels seus mèrits de guerra va ser condecorat amb la Medalla Militar Individual. Després de la guerra civil serà nomenat cap de l'Escola de Caça i en 1942 combatrà en la Segona Guerra Mundial en la Luftwaffe allistant-se en l'Esquadrilla Blava, unitat aèria de voluntaris espanyols, com a comandant de la 2a Esquadrilla.

Ja en 1969 va ser nomenat Ministre de l'Aire càrrec que va exercir fins a 1974. Va morir el 22 de juny de 1987 amb el grau de Tinent General.[2][3][4]

Vegeu també

  • Asos de la Guerra Civil Espanyola

Referències

  1. Governs d'Espanya 1931-2008
  2. La Patrulla azul
  3. Biografia a l'Arxiu Linz de la Transició espanyola
  4. BIografia Arxivat 2017-10-11 a Wayback Machine. al web del Ministeri de Defensa



Càrrecs públics
Precedit per:
José Daniel Lacalle Larraga
Ministre de l'Aire
Escut de l'estat espanyol

1969-1974
Succeït per:
Mariano Cuadra Medina
  • Vegeu aquesta plantilla
XIIè Govern de Francisco Franco (29 d'octubre de 1969 – 9 de juny de 1973)
Cap de l'Estat
Vicepresident del Govern
Ministres
Tomás Garicano Goñi (Governació) • Alberto Monreal Luque (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) • Gregorio López-Bravo de Castro (Afers Exteriors) • Antonio María de Oriol y Urquijo (Justícia) • Juan Castañón de Mena (Exèrcit) • Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Aire) • Adolfo Baturone Colombo (Marina) • José María López de Letona (Indústria) • Enric Fontana Codina (Comerç) • Federico Silva Muñoz/Gonzalo Fernández de la Mora (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Vicente Mortes Alfonso (Habitatge) • José Luis Villar Palasí (Educació) • Alfredo Sánchez Bella (Informació i Turisme) • Torcuato Fernández Miranda Hevia (Secr. Gral. del Movimiento) • Laureà López Rodó (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Enrique García-Ramal y Cellalbo (Relacions Sindicals)
(← XI FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XIII FRANCO)
  • Vegeu aquesta plantilla
XIIIè Govern de Francisco Franco (11 de juny de 1973 – 3 de gener de 1974)
Cap de l'Estat
President del Govern
Vicepresident de govern
Torcuato Fernández Miranda Hevia (Secr. Gral. del Movimiento) •
Ministres
Carlos Arias Navarro (Governació) • Antonio Barrera de Irimo (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) • José María Gamazo y Manglano (Presidència) • Laureà López Rodó (Afers Exteriors) • Francisco Ruiz-Jarabo y Baquero (Justícia) • Francisco Coloma Gallegos (Exèrcit) • Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Aire) • Gabriel Pita da Veiga y Sanz (Marina) • José María López de Letona (Indústria) • Agustín Cotorruelo Sendagorta (Comerç) • Gonzalo Fernández de la Mora (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • José Utrera Molina (Habitatge) • Julio Rodríguez Martínez (Educació) • Fernando de Liñán y Zofio (Informació i Turisme) • Cruz Martínez Esteruelas (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Enrique García-Ramal y Cellalbo (Relacions Sindicals)
(← XII FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XIV FRANCO)